Un equip d’investigadors de la Universitat de València (UV), en col·laboració amb la Queen Mary University de Londres (Regne Unit) i la Universitat de Montpeller (França), ha constatat que una exposició breu a un còctel de pesticides en els primers dies de desenvolupament del peix zebra (Danio rerio) desencadena canvis neuroconductuals en aquesta espècie, que comparteix un 70% del genoma amb els humans.
Per aquest motiu, aquest peix és emprat com a organisme model en recerques de genètica, fisiologia i desenvolupament embrionari dels vertebrats, i cada vegada substitueix més els experiments amb rates i ratolins per motius ètics en la manipulació d’animals.
Cal revisar els estàndards de seguretat ambiental
Les alteracions observades en els peixos zebra acabats de nàixer continuen en la fase juvenil, malgrat que la concentració utilitzada és la màxima permesa per la Unió Europea en l’aigua potable. El treball, difós a la revista Archives of Toxicology, examina l’impacte de la presència de contaminants ambientals i pesticides tant als ecosistemes aquàtics com a l’aigua de consum, i analitza la repercussió en les primeres etapes del desenvolupament del peix zebra.
Segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació), cada any al món s’utilitzen més de tres milions i mig de tones de fertilitzants. En el cas dels exemplars de peix zebra dels aquaris experimentals, aquells exposats als tòxics durant el desenvolupament inicial van mostrar canvis en la resposta a l’estrès, mentre que, en fases posteriors de creixement, manifestaven un comportament menys ansiós. Els investigadors han apuntat que les dades evidencien que la finestra crítica de desenvolupament primerenc és “especialment vulnerable” als contaminants ambientals, i que l’exposició a barreges de pesticides, “més realista que l’estudi de compostos de forma aïllada”, pot “desencadenar efectes duradors”.
“Aquesta investigació demostra la importància d’utilitzar models com el peix zebra per a comprendre com els contaminants ambientals afecten el neurodesenvolupament. Les nostres troballes adverteixen de la necessitat de revisar els estàndards de seguretat ambiental“, ha afirmat Jose Torres-Pérez, investigador Ramón y Cajal del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la UV, que ha coordinat l’estudi.
Exposició a còctel tòxic
D’altra banda, Maria Abellán-Álvaro, primera signant de l’article i investigadora del Departament d’Anatomia i Embriologia Humana de la Universitat de València, ha remarcat que els resultats “posen de manifest que fins i tot exposicions a una baixa concentració en èpoques molt primerenques i de curta durada poden tindre un impacte prolongat en el comportament”.
La mescla utilitzada per a calcular l’impacte en els peixos zebra incloïa sis pesticides, als quals es va afegir glifosat (l’herbicida més usat a l’àmbit mundial per a controlar la vegetació no desitjada als espais públics, jardins i camps de cultiu) amb l’objectiu de reforçar el concepte de toxicitat combinada, que “s’acosta als escenaris d’exposició ambiental reals“.
