Les costes del País Valencià viuen aquests dies un episodi insòlit: l’aparició del dragonet blau (Glaucus atlanticus), un nudibranqui de colors vius i formes espectaculars que, malgrat la seua bellesa, pot resultar perillós per als banyistes, ja que la picada és altament dolorosa. Aquest estiu, Guardamar del Segura (el Baix Segura) i Canet d’en Berenguer (el Camp de Morvedre) són alguns dels punts més afectats, amb el tancament preventiu de platges a causa de diversos albiraments.
Els primers de la temporada van tindre lloc a Mallorca, on no es localitzava aquesta espècie des de feia més de 300 anys. En aquest cas, va succeir lluny del litoral. La rapidesa amb què les autoritats locals actuen, reflecteix el risc que representa aquest minúscul, però potent, invertebrat. Les platges del Baix Segura, una destinació turística de primer ordre, s’enfronta a una situació atípica que requereix màxima cautela i una ciutadania informada per a evitar incidents.
Un succés “altament inusual”
Experts de la Universitat d’Alacant i de l’Institut Espanyol d’Oceanografia coincideixen que la seua presència a la Mediterrània és “altament inusual”. Aquest mol·lusc sol habitar aigües tropicals i temperades de l’Atlàntic, el Pacífic i l’Índic, mantenint-se allunyat de les costes; però, segons les hipòtesis més sòlides, el calfament global i l’alteració dels corrents marins combinats amb patrons climàtics anòmals l’haurien arrossegat cap al nostre litoral.
El calfament global està generant una tropicalització progressiva de la Mediterrània, fent que les aigües siguen més aptes per a espècies que abans només es trobaven en latituds més càlides. Uns episodis que indiquen que les dinàmiques oceàniques estan responent a les pressions ambientals.
Quin és l’hàbitat natural del dragonet blau?
El Glaucus atlanticus és un animal marí amb una distribució sorprenentment àmplia. Tot i l’aparença exòtica, no es tracta d’una espècie rara, sinó que està present en aigües temperades i tropicals de pràcticament tot el planeta: des de Sud-àfrica fins a Austràlia, passant pel golf de Mèxic, el Carib i l’oceà Índic. En alguns casos, s’han documentat viatges extraordinaris: exemplars trobats a Oceania podrien haver recorregut més de 14.000 quilòmetres arrossegats pels corrents oceànics.
El seu hàbitat natural no són les costes ni els fons marins, sinó la superfície de la mar oberta. És una espècie pelàgica, és a dir, que viu a prop de la superfície o surant, allunyada de les riberes. Per mantenir-se a flor d’aigua, utilitza una bossa d’aire que guarda a l’interior de l’estómac, la qual cosa li permet deixar-se portar pel vent i pels corrents marins. Això fa que, en condicions normals, siga pràcticament invisible per als banyistes i només s’hi acoste a les platges quan fenòmens meteorològics o canvis bruscos de corrents el desvien de l’entorn habitual.
La Mediterrània, de fet, no forma part del seu ecosistema natural. Històricament, hi ha hagut albiraments puntuals, però molt esporàdics: a les Balears no se’n documentava cap des de l’any 1705. El fet que ara aparega de manera repetida i a diferents punts del litoral valencià és un indici de la transformació de la mar, que progressivament presenta condicions més pròximes a les d’un ecosistema tropical.
Per això, els científics apunten que la seua presència a les nostres costes és un avís clar del canvi climàtic i de la tropicalització de la Mediterrània: una mar cada vegada més càlida i capaç d’acollir espècies que abans només podien sobreviure a latituds més baixes.
Com identificar el dragonet blau?
Malgrat la mida reduïda —entre 2 i 4 centímetres—, el Glaucus atlanticus és fàcil de reconéixer. Presenta un seductor i intens color blau elèctric combinat amb tons platejats, i un cos aplanat, amb apèndixs semblants a ales, que li donen un aspecte inconfusible. Sura sempre panxa per amunt, mostrant la lluentor metàl·lica. Les seues preses favorites són meduses i caravel·les portugueses, de les quals aprofita les cèl·lules urticants per al propi sistema defensiu.
En realitat, el perill del dragonet blau o oroneta de la mar radica en la seua alimentació: concentra i reutilitza el verí de les preses. Per aquest motiu, quan entra en contacte amb una persona, allibera toxines que provoquen dolor intens, inflamació, urticària i, en alguns casos, nàusees, vòmits o reaccions al·lèrgiques greus. De fet, la seua picada és més dolorosa que la d’una medusa comuna.
Què fer davant un albirament o una picada?
Les autoritats recomanen no tocar-lo mai i avisar els socorristes o autoritats locals si se’n detecta algun a la platja. En cas de contacte accidental, els passos són clars: rentar la zona amb aigua salada o sèrum fisiològic (mai amb aigua dolça), evitar rascar-se i acudir a un centre mèdic en cas de dolor intens o dificultats respiratòries.
La mar ens avisa
L’aparició del dragonet blau a les nostres platges és més que una curiositat biològica: és un símptoma de com la crisi climàtica i els canvis en les dinàmiques oceàniques estan transformant els ecosistemes. Per als banyistes, la millor protecció és la informació i la prudència; per als científics, es tracta d’un nou repte per a entendre fins on poden arribar els efectes del calfament global en la biodiversitat marina i en el tan desitjat turisme.
