L’Ajuntament de València aprovava ahir, amb els vots de PP i Vox, la Zona de Baixes Emissions (ZBE) orgullosament definida pel consistori com la “més laxa d’Europa”. La normativa no preveu que es comence a aplicar fins al 2027 per als vehicles més contaminants de fora i el 2028 per als dels veïns de la ciutat, però a més inclou nombroses excepcions, com qualsevol vehicle vinculat a una activitat econòmica, així com altres casos com les famílies nombroses o mobilitat reduïda, a més de permisos de circulació que variaran entre 48 i 96 dies l’any segons el cas.
L’endemà d’aquesta “oportunitat perduda” -en paraules del regidor de Compromís Giuseppe Grezzi– per tal de fer polítiques per avançar a reduir la contaminació i la congestió del trànsit a la ciutat, investigadors de l’Institut ITACA-UPV publicaven un estudi amb la primera radiografia detallada de la qualitat de l’aire a València, analitzant l’evolució del NO2 a la ciutat des del 2023 al 2025 a partir de mesuraments realitzats en més d’un centenar de punts.
Segons l’informe, els valors d’aquest gas contaminant se situen en el límit del valor màxim anual permés per la normativa europea vigent (40 ug/m³), encara que dupliquen el nou llindar de 20 ug/m³ que entrarà en vigor en 2030.
Però més enllà de les normatives legals hi ha la salut. La presència de NO2 a l’aire que respirem de manera continuada pot disminuir la resistència a malalties infeccioses, inflamar les vies respiratòries en persones sanes i augmentar els símptomes respiratoris en persones que pateixen asma i bronquitis, especialment xiquets. Altres efectes coneguts són l’agreujament de malalties cardiovasculars, causa de tos i irritació dels ulls, la gola, el nas i els pulmons.
Estudis més recents també relacionen aquest contaminant amb una disminució de la capacitat d’atenció dels xiquets a curt termini, pesos baixos en néixer i majors probabilitats de parts prematurs. Mentre que exposicions altes i dilatades en el temps produeixen malalties cardiovasculars i incrementen la mortalitat de la població a llarg termini.
Control del trànsit
L’informe de la UPV estableix una relació directa entre el trànsit rodat i les concentracions de NO2, per la qual cosa l’equip advoca per reforçar les polítiques de prevenció i control d’emissions, especialment les vinculades al trànsit urbà, amb la finalitat de protegir la salut de la població i adaptar-se a la futura normativa europea.
“Els nivells més elevats es registren en encreuaments, rotondes, pàrquings i accessos a València, mentre que els més baixos corresponen a parcs, jardins i zones per als vianants”, explica Victoria Lerma, investigadora d’Ítaca-UPV i coordinadora del projecte.
L’estudi també constata que les estacions oficials de la Xarxa de Vigilància de Qualitat de l’Aire, situades en zones amb menor densitat de trànsit, registren nivells inferiors als observats en àrees urbanes d’alta circulació. Per això, l’equip d’Ítaca-UPV recomana complementar la xarxa de mesurament oficial amb campanyes d’alta resolució espacial, per a obtindre una visió més precisa de l’exposició real de la ciutadania.
Compromís estudia portar la ZBE de València a la UE
“Compromís acudirem a totes les instàncies que siguen necessàries perquè València tinga una ZBE en condicions”, ha explicat Grezzi, qui assegura que “si es posa en marxa tal com hui s’ha aprovat, la ZBE de Catalá podria constituir una prevaricació en l’ús dels fons europeus, atés que no persegueix reduir la contaminació atmosfèrica, tal com preveu la Convocatòria de les ajudes del pla NextGenerationEU que obliguen a impulsar la descarbonització de la mobilitat urbana, la millora de la qualitat de l’aire i de la qualitat de vida…”.
La normativa del programa d’ajudes europees precisa que els programes han de contribuir als objectius climàtics de la Unió Europea almenys amb un coeficient climàtic d’un 40%. “Un objectiu que no hi ha dubte que no aconseguirà —ni ho pretén— la normativa aprovada hui pel bipartit PP i Vox”, afigen els valencianistes.
