LA UNIÓ denuncia que la macroplanta fotovoltaica d’Arada Solar posa en perill 126.000 arbres en producció a la Plana Baixa. La protesta simbòlica arranca a la Vall d’Uixó amb la col·locació d’una lona reivindicativa i una campanya comarcal Vall d’Uixó, 14 de maig de 2025 – LA UNIÓ Llauradora ha iniciat hui una campanya contra la gran planta fotovoltaica projectada per l’empresa Arada Solar, filial de la multinacional noruega Statkraft, que afecta diversos municipis de la Plana Baixa. En una protesta simbòlica celebrada al terme municipal de la Vall d’Uixó, s’ha penjat una lona reivindicativa i s’ha anunciat la distribució de cartelleria per tota la comarca.
La macroinstal·lació prevista suposaria la desaparició de prop de 280 hectàrees de sòl agrícola, amb gran part de cítrics en plena producció, valorats com a embornals naturals de CO₂ i amb un important pes econòmic i ambiental. A més, el projecte inclou una subestació elèctrica i una línia de mitjana tensió de quasi 18 km que travessaria els termes de la Vall d’Uixó, Xilxes, Moncofa, Nules, Borriana, les Alqueries, Vila-real i Betxí. Segons càlculs de l’organització, es veurien amenaçats fins a 126.000 arbres, molts d’ells cítrics, amb una pèrdua estimada de quasi 5 milions de quilos de fruita. “La citricultura és el cultiu predominant en aquestes localitats i no podem perdre més terreny agrari”, ha assenyalat Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, qui destaca que es posa en risc tant la viabilitat econòmica de les explotacions com els llocs de treball associats.
LA UNIÓ també denuncia que l’empresa promotora ofereix contractes amb preus molt baixos, fet que posa pressió sobre els propietaris de les terres, molts dels quals són joves agricultors que han fet inversions recents i volen continuar dedicant-se professionalment a l’agricultura.
L’organització agrària reclama una reordenació de la implantació de renovables, que no hipoteque terres fèrtils ni destruïsca sistemes de regadiu que han rebut importants inversions públiques i privades. A més, adverteix que la desaparició de grans superfícies de cultiu pot fer inviables les entitats de reg que abasteixen la zona.
