La xufa, un dels cultius més emblemàtics de l’Horta de València, travessa una profunda crisi. A pesar de l’elevada demanda per part de l’hostaleria i la indústria —impulsada pels nous usos alimentaris, mèdics i cosmètics—, la seua viabilitat econòmica es veu amenaçada per diversos factors. Problemes sanitaris i productius estan reduint perillosament els marges de benefici. En menys d’una dècada, els costos han pujat un 40%, mentre que la producció ha caigut un 25%.
Dos dels principals problemes que afecten el cultiu són la taca negra de la xufa i la presència d’una mala herba invasora que competeix directament amb la planta. La taca negra provoca greus danys en la pell del tubercle, cosa que devalua el seu valor comercial i genera grans quantitats de producte descartat als assecadors.
La xufa africana
Tot i que aquesta afecció va ser detectada fa 15 anys i les primeres notícies van coincidir amb la introducció de llavors de xufa africana a les nostres terres, AVA-Asaja ha lamentat que la Conselleria d’Agricultura encara no haja fet un diagnòstic ni haja proporcionat informació sobre la malaltia, les causes de la seua introducció i les possibles solucions que ajuden en la prevenció i la lluita.
Davant d’aquesta situació, l’organització agrària ha sol·licitat a l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) que intensifique els estudis per a millorar el control de la plaga de la taca negra mitjançant mètodes fitosanitaris o biològics que siguen eficaços per al sector productor.
La mala herba invasora
L’altre factor que agreuja la crisi del cultiu és una mala herba invasora que comparteix cicle vegetatiu amb la xufa. Una mala herba que s’expandeix ràpidament i que va ser introduïda als camps valencians junt amb tubercles importats de països tercers, rentats a les instal·lacions locals.
Els agricultors no disposen de “matèries actives autoritzades per a tractar aquesta espècie i quan intenten arrancar-les a mà poden provocar que els fragments no retirats —com ocorre amb les canyes— arrelen l’any següent. En tractar-se d’una herba més vigorosa que el cultiu, pot arribar a infestar camps sencers”, ha insistit l’organització agrària.
