La reforma de la llei 5/2018, coneguda com la Llei de l’Horta aprovada ahir pel govern de Carlos Mazón comporta la desprotecció de la tercera part de l’horta protegida durant el govern del Botànic, segons ha denunciat Per l’Horta en un comunicat.
Els canvis legislatius, justificats per la DANA ja que, sempre segons l’actual Consell, «l’excés de protecció» impedia les actuacions als barrancs que haurien mitigat les conseqüències de la riuada del 29 d’octubre, facilitaran la urbanització d’un total de 3.800 hectàrees de les més d’11.000 d’horta protegida repartides en quinze pobles, moltes dels quals, a més, es troben en zones potencialment inundables.
L’entitat agrarista denuncia que el govern de Carlos Mazón descataloga de facto tota l’horta amb protecció de Grau 3, un total de 3.800 hectàrees repartides entre l’Horta Sud afectada per la DANA –concretament Picanya, Paiporta, Torrent i Catarroja- i especialment onze pobles a l’horta de la Séquia Mare de Montcada a l’Horta Nord –Puçol, el Puig, Pobla de Farnals, Massamagrell, Massalfassar, Emperador, Albuixech, Albalat dels Sorells, Museros, Foios i la pedania de Mahuella, al terme municipal de València-, on Mercadona té nombrosos interessos urbanístics.
«L’aprovació de la reforma per les Corts Valencianes –continuen des de Per l’Horta- implicarà que a les zones d’horta que no estiguen protegides pels PGOU dels municipis, la urbanització podria ser immediata i s’obri al fet que els pobles d’aquestes zones puguen encetar nous processos d’elaboració de PGOU per urbanitzar l’horta fins ara protegida i que formen part de la infraestructura verda de cada municipi».
Derogació del Consell de l’Horta
D’altra banda, el projecte de decret llei aprovat ahir deroga el Consell de l’horta de València, òrgan consultiu encarregat de vigilar l’execució de la llei de l’horta. En aquest òrgan de gestió tenien veu i vot els quatre principals sindicats agraris, a més d’entitats civils com Per l’horta i Acció Ecologista Agró i era l’únic espai de participació ciutadana en matèria de territori. Vicente Martínez Mus, conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, va arribar a insinuar «el cost» d’aquest espai de participació com a motivació per a la supressió, encara que la realitat és que les entitats i sindicats ho feien sense rebre cap dieta ni compensació i la despesa que suposaven era nul·la.
A més es deroga el Pla de Desenvolupament Agrari de l’Horta de València, document marc que replegava totes les accions a dur a terme pel Consell de l’Horta per tal de mantindre l’espai agrari cultivat. Des de Per l’Horta recorden que «aquest document va ser aprovat per unanimitat dels membres del consorci, incloent les entitats agràries».
Més turisme i restaurants «per la DANA»
Malgrat l’argumentació dels barrancs –molt discutida pels experts– la nova llei suprimeix en tota l’horta de València «els límits imposats amb caràcter general a les places i aforament màxim d’activitats terciàries autoritzades», el que permetrà ampliar la superfície de restaurants, orxateries i altres establiments turístics ubicats en zones d’horta i en especial els seus pàrquings, que en alguns casos s’han construït fora d’ordenació»; ampliacions que «sols seran possibles a costa de degradar els valors paisatgístics de l’horta fins ara protegida», segons denuncia Per l’Horta.
Finalment, també es produeixen canvis en les condicions dels Enclavaments de Recuperació, espais d’horta degradada on es permet la urbanització parcial, condicionada a la recuperació com a horta cultivable de la majoria dels terrenys degradats.
