Recorda Ábalos (València, 1959) que en el primer Govern d’Aznar es van privatitzar bona part de les empreses públiques, les més emblemàtiques, com Telefónica, Iberia… i en aquesta segona fase, amb molta més pressa, pretenen posar en el mercat els recursos naturals públics, i en aquest marc entra la reforma de la Llei de costes.
Açò, afirma, ʺés una concepció ideològica, i el problema d’aquest mercat que van creant, és que a sobre, no és competitiu, no està obert a la competència, no és lliure, sinó dedicat a sectors molt concrets amb els quals el PP té clares vinculacions, i això ho reflecteix la reformaʺ.
A més a més, planeja el dubte sobre la privatització de les platges. La llei deixa oberta la possibilitat, no té valor per a expressar-ho i ho remet al reglament. Si el que es preté és actualitzar una llei de 1988, hauria de ser normal la incorporació de tots els convenis internacionals, tots els estudis que s’han realitzat, alguns fins i tot propiciats pel mateix ministeri, i és absurd que la llei ignore per complet aquestes qüestions; la llei no cita en cap moment el canvi climàtic.
Pensàvem que aquest Govern no seria massa actiu en medi ambient, però ho està sent i amb la intenció de desmantellar-ho tot. Aquest és el principal problema, amb imatges molt lamentables; l’última amb el director de Parcs Nacionals participant en munteries, no fa falta que dispare, mai hauria de participar.
Segons el dirigent socialista, aquest desmantellament es reflecteix en tot. Acusa el Govern de ser còmplice amb els lobbys, amb els grans grups d’interès, qualsevol cosa que li demanen estan per complaure’ls, el mateix ocorre amb el camp de l’energia.
Sobre la guerra de l’aigua entre territoris, Ábalos defensa que no es pot fer una política bastarda en relació a un recurs necessari, i advoca per un gran pacte que tinga en compte l’escassetat, el sentit estratègic i la sostenibilitat i que integre la participació de tots. És a dir, deixar les CCAA fóra és un tremend error, és insistir en la guerra territorial de l’aigua, han d’estar també els ajuntaments, les ONGs, els regants, els usuaris, tots.
Ara, afegeix, hi ha una ofensiva entorn la privatització de l’aigua, i ja hi ha analistes que estan estimant el volum de negoci que suposaria la privatització de l’aigua. Tots són governs del PP, Murcia, València i Castella-la Manxa i s’hi jugua la capacitat de lideratge de cadascun, però Cospedal té les de guanyar mentre que Fabra les de perdre.
