L’embassament de Buseo, a Xera (els Serrans), que recull les aigües del riu Reatillo –afluent del Túria que naix a la serra d’Utiel–, manté l’escenari 2 per trencament o avaria greu, declarat a causa de la dana del 29 d’octubre, després que les últimes hores haja rebut al voltant de 30 m³/s. L’enginyer responsable informa que vigilaran l’estat de la presa. Per part seua, a la presa de Vallat, a l’Alt Millars, no s’ha observat variació ni increment, encara que un equip d’enginyers estan pendents, segons ha informat el Centre de Coordinació d’Emergències.
El Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) ha informat que el Reatillo porta aigua arreplegada més cap amunt i que el cabal ha augmentat un poc, però no s’espera que tinga cap afecció a Buseo.
Aquest presa, construïda entre 1903 i 1915, sobre una superfície de 60 hectàrees, té una capacitat màxima de 7,5 hectòmetres cúbics, i és propietat exclusiva de la Generalitat Valenciana.
De fet, la Generalitat va adjudicar el projecte de reparació el 12 de novembre, per 3,28 milions d’euros, a BECSA SAU, una de les empreses que tenen un passat judicial clarament relacionat amb l’etapa més fosca del PP. BECSA, que ha aconseguit més de 6 milions d’euros en els últims contractes que la Generalitat ha adjudicat a dit, compta amb Gabriel Batalla com a administrador únic. Aquest empresari va ser condemnat en el marc de la trama Gürtel l’any 2019 després d’haver finançat de manera irregular el PP valencià. Ara s’encarrega de reparar la presa de Buseo i el tram de Xest (Foia de Bunyol) de la carretera CV-50.
La CHX informa de la neteja de l’octubre passat
D’altra banda, la Comissaria d’Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) ha traslladat a la jutge de Catarroja (l’Horta Sud) que investiga la gestió de la dana que l’última actuació certificada de neteja als llits de Buseo, Forata i Loriguilla es va dur a terme a l’octubre del 2024.
Així ho comunica en un informe signat per la Comissària d’Aigües davant una sol·licitud de la magistrada que va requerir el gener passat informació sobre aquests tres embassaments en relació amb la seua capacitat, classificació de perillositat, coeficient de seguretat de cada embassament, llits o neteja i pressupost per a aquestes tasques.
Respecte de quan va ser l’última vegada que es van netejar els llits, s’ha considerat per a l’informe els situats aigües avall de les tres preses, als termes municipals fins a la desembocadura i a actuacions referides a conservació i manteniment i altres de millora de la vegetació de ribera situada en domini públic.
Entre altres, consisteixen principalment en la millora de la vegetació de ribera mitjançant tractament silvícoles, desbrossaments, podes i fitació d’arbres en mal estat; la retirada d’elements obstructius puntuals i acumulacions de vegetació seca; el maneig i control de canya per a la recuperació de la vegetació de ribera; xicotetes actuacions de defensa de marges principalment basats en soluciones de bioenginyeria o la retirada de peixos morts i d’elements susceptibles de contaminar el mitjà fluvial.
En aquest cas, la CHX entén per última vegada l’anterior a les pluges d’entre el 28 d’octubre i el 4 de novembre i concreta que, d’acord amb aquestes consideracions, l’última actuació certificada en aquests llits per als tres embassaments va ser l’octubre del 2024. Així mateix, detalla que des del 2020, el pressupost invertit en aquestes tasques en els Pressupostos Generals de l’Estat ascendeix a 2.306.461 euros a Forata; 3.990.934 a Loriguilla, i 3.290.978 a Buseo.
«Funcions beneficioses» de la vegetació
No obstant això, la CHX precisa que la denominada com a neteja de llits o eliminació de la vegetació no es considera una «mesura correctora» amb la finalitat d’eliminar el risc d’inundació existent, ja que la vegetació exerceix «funcions beneficioses» com ara evitar la inestabilitat de les ribes, sent la vegetació arbustiva de primera línia «fonamental» per a millorar l’estructura del sòl i frenar la força erosiva del corrent; augmentar la rugositat superficial del terreny, disminuint la velocitat i la capacitat de transport sòlids per escorrentia a l’aigua, i mantindre la qualitat de les aigües d’un riu, ja que actua com a filtre, entre altres.
És a dir, l’existència de determinada vegetació als llits públics i els seus marges «és un fenomen natural i forma part de la dinàmica fluvial, exercint un paper fonamental per al bon funcionament ecològic i hidràulic dels rius, actuant com a filtre depurant les aigües, disminuint l’erosió, suavitzant la temperatura de l’aigua i reduint la velocitat del corrent en moments de fortes crescudes», assenyala l’informe.
A més, assenyala que «no resulta admissible» per a la CHX, entre les funcions de la qual figura l’atenció als aspectes mediambientals de les actuacions que promoga o informe, «associar el concepte de neteja d’un llit a l’eliminació de la vegetació inherent a aquest, perquè a part de la desnaturalització que hi provocaria, el privaria del principal element de fixació dels marges, facilitant-ne l’erosió i aconseguint en general un efecte indesitjable i contrari al pretés».
En aquesta línia, afegeix que no es pot obviar que els llits són «sistemes naturals i, per tant, la presència de vegetació és una cosa inherent als mateixos» pel que les actuacions de maneig de la vegetació que es fan «no pretenen l’eliminació», sinó «la millora i en l’àmbit del Domini Públic, que no abasta tota la zona inundable, destacant el paper que juga com a principal element de retenció de sòlids i fixació dels marges».
Així, indica que l¡absència generalitzada «podria provocar un increment de l’erosió a causa de l’augment de la velocitat i, en conseqüència, problemes d’inestabilitat i increments del cabal sòlid transportat».
