La ciutat d’Alacant (l’Alacantí) arrossega “abocaments d’aigües fecals no tractades” al litoral des de fa anys, especialment en episodis de pluges intenses que desborden depuradores i sobreeixidors. És la principal conclusió d’un informe d’Assolir, datat el setembre de 2025, que urgeix una resposta coordinada de totes les administracions i el desplegament efectiu del projecte Abocament Zero.
Dèficits estructurals i impacte ambiental
L’estudi assenyala infraestructures “obsoletes i mal mantingudes”, manca de control municipal sobre abocaments industrials i domèstics, filtracions marines que eleven la salinitat de l’afluent i “una absència preocupant de coordinació entre les administracions competents”. Les conseqüències abasten riscos per a la salut pública, dany econòmic per la pèrdua d’aigua reutilitzable i un deteriorament del litoral que afecta turisme i pesca.
Assolir posa el focus en la regressió de la praderia de posidònia a l’illa de Tabarca (l’Alacantí), hàbitat clau de la Xarxa Natura 2000: “Aquests abocaments posen en risc un hàbitat de gran valor ecològic”, amb degradació de la qualitat de l’aigua i pèrdua de biodiversitat.
20 hm³ depurats que se’n van a la mar
Segons les xifres recollides, les EDAR de Rincón de León i Monte Orgegia tracten prop de 29 hm³ anuals, però només 8,3 hm³ es reutilitzen; “més de 20 hm³ acaben al mar”. L’informe subratlla que, si eixa aigua es recuperara, cobriria aproximadament un terç del volum que la província rep cada any via transvasaments (60–65 hm³). “Reutilitzar l’aigua és guanyar independència i sobirania hídrica”, resumeix.
PERTE i obres: avenços insuficients
Aigües d’Alacant va rebre el 2024 un PERTE de digitalització (6,2 M€) per monitorar el cicle integral de l’aigua, amb diversos dipòsits anticontaminació (Bon Hivern–Cocó, Vía Parque–Av. Teulada, EBAR Condomina i Atalayas–EBAR el Palmeral). L’informe reconeix que “suposa un pas important”, però adverteix que “no és suficient per revertir la situació actual”.
Pel que fa a la xarxa del Cap de l’Horta (Alacant, l’Alacantí), la Mancomunitat de l’Alacantí ha licitat i adjudicat en 2025 la reparació d’un tram submarí del sobreeixidor, amb formalització el 8 de maig i l’empresa Mediterráneo Trabajos del Mar, S.L., per 155.000,01 € (IVA inclòs). “Es tracta d’un sobreeixidor fonamental per gestionar les pluges intenses”, recorda el document.
Autorització provisional i límits de salinitat
La Generalitat condiciona l’autorització d’abocaments a actuacions concretes de l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament d’Alacant: regenerar i transportar aigües depurades per a la seua reutilització, millores a les EDAR i reducció de la conductivitat en origen (control d’abocaments industrials, infiltracions i obres a la xarxa). El títol és “transitori” fins que entren en servei les mesures del Abocament Zero i fixa objectius de conductivitat: 3.500 μS/cm (mitjana diària) a desembre de 2024 i 2.800 μS/cm a desembre de 2027. “Com més alta siga la salinitat, més car i ambientalment costós és el tractament per a la reutilització”, adverteix.
Abocaments Zero: calendari al límit
El projecte estratègic —amb Estat, Generalitat i Ajuntament— pretén eliminar abocaments d’aigua depurada i no tractada, i reutilitzar fins a 20 hm³ anuals amb suport d’osmosi inversa i energia fotovoltaica. Els expedients de Monte Orgegia (171,4 M€) i Rincón de León (168,3 M€) van avançar el 2024 en tramitació ambiental i finançament (FRER/PRTR), i en el cas de Monte Orgegia el Consell de Ministres va encomanar l’actuació a ACUAMED. “Si al juliol de 2026 no es justifica la continuïtat, es perdran les inversions”, alerta l’informe, que reclama un “impuls clar” del consistori i de la Generalitat.
Assolir proposa, a més, mesures de transició —com basses d’emmagatzematge, nous terciaris i control efectiu d’abocaments— i celebra que el Abocament Zero haja rebut un premi del COIAL per la seua innovació, però insisteix: “Les actuacions no són prou coordinades”. L’entitat demana una comissió amb participació ciutadana per fiscalitzar el desplegament i un debat públic obert amb administracions, tècnics i veïnat.
Territoris afectats i destinataris de l’aigua regenerada. El projecte preveu prioritzar el reg agrícola a Mutxamel (l’Alacantí), El Campello (l’Alacantí), Sant Joan (l’Alacantí) i el Camp d’Elx (el Baix Vinalopó), per revertir la dependència de transvasaments i blindar el litoral davant l’erosió i la pèrdua d’hàbitats. “Evitar abocaments és també protegir platges i economia local”, conclou l’informe.
