Un dofí mular albirat per primera vegada el 2021 és el cas més prolongat conegut de supervivència d’un cetaci en llibertat amb mutilacions de gran magnitud, segons un estudi de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBIBE) de la Universitat de València (UV).
Aquesta investigació publicada en la revista Aquatic Mammals explica que aquest mascle de dofí mular d’uns sis anys va ser possiblement mutilat per una interacció pesquera en aigües del País Valencià i va sobreviure més de dos anys sense aleta cabal i amb l’aleta pectoral esquerra parcialment amputada, una condició que normalment comprometria greument la natació i l’alimentació, ha explicat la institució acadèmica.
L’aleta cabal és fonamental per a la natació dels dofins, per això aquest va haver de desenvolupar un patró locomotor compensatori, movent la part posterior del cos lateralment de manera similar a un cocodril, la qual cosa demostra una alta plasticitat funcional en la locomoció de cetacis davant lesions greus. Aquesta classe de natació ha sigut descrita prèviament en dofins sense aleta cabal i probablement redueix l’eficiència hidrodinàmica, la maniobrabilitat i el control fi durant la caça.
Les observacions obtingudes de l’estudi, la primera signant del qual és la investigadora de l’Institut Cavanilles Patricia Gozalbes, revelen que les aletes cabals i l’aleta pectoral dreta estaven seccionades, possiblement per una xarxa de pesca.
Condició corporal molt bona
Malgrat la pèrdua funcional de l’aleta cabal, la necròpsia va revelar que l’animal presentava una condició corporal molt bona, amb un pes superior a l’esperat per a la longitud corporal. A més, l’estómac estava ple de preses recentment ingerides, la qual cosa confirma que la seua capacitat d’alimentar-se no estava minvada.
“És un misteri com aquest dofí va sobreviure tant de temps. Abans de morir va menjar peixos i cefalòpodes de valor comercial, la qual cosa suggereix que, després de la mutilació, l’animal podria haver estat alimentant-se de captures o rebuigs de pesca. No obstant això, tampoc descartem que poguera haver sigut assistit per congèneres, especialment per la seua mare, si encara conservava un vincle estret amb ella”, explica Francisco Javier Aznar, signant de l’article, investigador de l’Institut Cavanilles i professor del Departament de Zoologia de la UV.
Encallat a Nules
Aquest dofí mular va ser albirat per primera vegada per una embarcació d’esbarjo el 12 d’octubre del 2021; es va observar posteriorment el 12 d’agost del 2023, i va acabar encallant a la platja de Nules el 26 d’abril del 2024, més de dos anys i mig després.
Encara que va aconseguir sobreviure durant anys, l’evidència apunta al fet que la causa final de la mort va ser l’ofegament en una nova interacció pesquera, la qual cosa subratlla l’impacte persistent d’aquestes activitats sobre els cetacis. Segons la percepció dels pescadors, en aigües del País Valencià, el dofí mular interactua amb freqüència en les seues activitats diàries, la qual cosa el fa procliu a ser capturat de manera accidental.
Aquest estudi ha comptat amb el suport del projecte Varacomval, de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Comissió Europea- NextGenerationEU. També ha tingut el suport de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, així com la col·laboració de la Fundació Oceanogràfic i l’ONG Xaloc.
