La Generalitat ha exclòs del seu programa d’ajudes directes als titulars d’explotacions agràries situades en determinades zones de l’Horta als propietaris de quinze pobles, quatre de l’Horta Sud i onze de l’Horta Nord, segons ha denunciat l’associació Per l’Horta en un comunicat.
El col·lectiu explica que aquesta exclusió és “conseqüència de la modificació de la Llei de l’Horta de València de 2018″. Aquesta reforma va ser aprovada en febrer del 2025 amb els vots de PP i Vox i va suposar la desprotecció de 3.800 hectàrees declarades horta de tipus 3. Ara, els propietaris de les zones desprotegides s’han quedat sense ajuda.
Desprotecció de terrenys agrícoles afectats per la dana
La resolució del 6 de març —signada pel conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina— exclou de les ajudes a terrenys d’horta repartits entre l’Horta Sud afectada per la DANA —835 hectàrees situades en els municipis de Picanya, Paiporta, Torrent i Catarroja— i, especialment, onze pobles a l’horta de la Séquia de Montcada, a l’Horta Nord: Puçol, el Puig, Pobla de Farnals, Massamagrell, Massalfassar, Emperador, Albuixec, Albalat dels Sorells, Museros, Foios i la pedania de Mauella, al terme municipal de València.
Des de Per l’Horta, assenyalen que “el conseller Barrachina, que va eliminar el Consell de l’Horta per considerar-lo un xiringuito, ha decidit ara que els llauradors i llauradores de l’horta valenciana classificada com tipus 3 en el Pla d’Acció Territorial de l’Horta (PATH) no són mereixedors de rebre ajudes directes de la Generalitat”. També insten els ajuntaments afectats per la pèrdua de les ajudes que denuncien davant el Consell la discriminació que es fa sobre els seus productors i exigisquen per a ells el mateix tractament.
La resolució de la Generalitat reconeix la necessitat d’atorgar ajudes als llauradors, ja que l’horta de València és un dels paisatges agraris més singulars del Mediterrani, amb valors productius, ambientals, culturals i històrics que requereixen protecció per a garantir el seu futur. També reconeix que l’horta està amenaçada per la pressió urbanística, les infraestructures i la crisi agrària, la qual cosa ha fet reduir la seua superfície i el seu patrimoni.
Des de Per l’horta s’assenyala que “és una contradicció reconèixer la necessitat de protegir l’horta al mateix temps que fa només un any la reforma de la llei va desprotegir un terç de la seua superfície”. De fet, afirmen, és aquesta horta de tipus 3 la més amenaçada per la degradació, ja que la derogació parcial de la Llei de l’Horta ha convertit la seua preservació en un objectiu pràcticament impossible. “A banda de la privació d’ajudes econòmiques als llauradors, des de la modificació de la Llei de l’Horta està permès introduir usos residencials i esportius. Aquestes mesures són una clara declaració d’intencions: ofegar el sector agrari i fomentar la urbanització i gentrificació del 30 % de la superfície de l’horta protegida”, denuncia l’associació.
“A més, cal recordar que aquesta situació d’abandonament institucional encara és més preocupant en l’Horta Sud, on la dana va destrossar gran part de la superfície agrícola protegida existent, catalogada en gran part com a horta de tipus 3″, remarquen des de Per l’Horta. “No resulta acceptable que en la línia d’ajudes directes de la Generalitat queden fora algunes de les àrees més deteriorades de l’horta valenciana, les quals haurien de ser objecte d’una especial atenció per a evitar l’avanç de la seua degradació”, destaca el col·lectiu de defensa del territori.
