El samaruc (Valencia hispanica) és un peix en greu perill d’extinció a causa de la degradació de les llacunes on viu i la presència d’espècies invasores, com ara la gambúsia (Gambusia holbrooki). Originària d’Amèrica del Nord, es troba des de Nova Jersey fins a Alabama, i, actualment, habita també a bona part d’Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia.
Malgrat la seua aparença inofensiva, la gambúsia o peix mosquit, figura en la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més nocives del món, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). A la Mediterrània, fou introduïda l’any 1921 per motius ornamentals i amb la finalitat de controlar els mosquits, vectors de malalties com el paludisme. Tanmateix, la seua eficàcia en aquest control és mínima, mentre que la competència amb la fauna autòctona és molt perjudicial.
Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total, mentre que les femelles solen mesurar entre 5 i 8 cm de longitud màxima. Aquest animal pot viure en molts indrets diferents, ja que presenta una gran tolerància a la contaminació, a les concentracions baixes d’oxigen i als valors alts de temperatura i salinitat.
És una espècie ovovivípara amb una reproducció molt ràpida i freqüent, capaç d’aconseguir densitats poblacionals de més d’11.000 exemplars per cada 100 m² en condicions favorables. La seua dieta es basa en invertebrats aquàtics, però també devora larves i ous d’amfibis, i competeix directament amb peixos com el fartet (Aphanius iberus), l’espinós (Gasterosteus acualeatus) i el samaruc.
La supervivència del samaruc en perill
El samaruc és un peix endèmic dels aiguamolls litorals mediterranis i no existeix en cap altra part del món. A Catalunya, només habita a les Terres de l’Ebre i, al País Valencià, viu a la Marjal de Peníscola (el Maestrat), el Prat de Cabanes (la Plana Alta), la Marjal dels Moros (el Camp de Morvedre i l’Horta Nord), l’Albufera (l’Horta Sud i la Ribera), o la Marjal de Pego-Oliva (la Marina Alta i la Safor). Necessita estanys amb aigua de bona qualitat i una salinitat mitjana o baixa.
Aquest hàbitat, però, ha patit una degradació intensa per la contaminació i la destrucció directa. La introducció de la gambúsia ha accentuat la crisi ecològica, ja que provoca canvis en el medi, afavoreix l’eutrofització, redueix l’oxigen disponible i elimina organismes bàsics de l’ecosistema, la qual cosa empobreix els aiguamolls i en redueix la biodiversitat.
Al Delta de l’Ebre, s’han impulsat projectes per a eliminar l’espècie invasora i protegir l’espècie Valencia hispanica, ja que està en perill crític d’extinció. Ara la pregunta és: després de l’expansió descontrolada de la gambúsia i de la brutal contaminació generada per la dana del 29 d’octubre del 2024, continuarà sent l’Albufera un dels últims santuaris del samaruc, l’animal més emblemàtic del País Valencià?
