La Comissió de Peticions del Parlament Europeu ha admès a tràmit la queixa que va presentar l’Associació Naturalista d’Aiora i la Vall i la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables el passat 28 de desembre. La queixa es fonamentava en un possible incompliment del dret comunitari en la tramitació i aprovació de 25 projectes de plantes fotovoltaiques i dos instruments que acceleren la seua implantació.
Aquests projectes s’estenen per la Vall d’Aiora i també per la província adjacent d’Albacete. Es tracta de vint-i-cinc macroprojectes tramitats de forma fraccionada tot i ubicar-se l’un al costat de l’altre, segons els denunciants. El fraccionament, indiquen, ha aconseguit que l’avaluació d’afeccions mediambientals per part de les autoritats corresponents siga «deficient» i que «contrarie la normativa europea», ja que fins i tot «algunes plantes han esquivat l’avaluació ambiental ordinària, més exigent i exhaustiva, cobrint l’expedient ambiental amb mers informes» i evitant també «una avaluació de repercussions de tot el conjunt sobre el medi».
Totes aquestes plantes ocuparien, asseguren els denunciants, més de 2.000 hectàrees de camps de cultiu i més de 1.000 megawatts de potència instal·lada, que equivaldria a la central nuclear de Cofrents. A més, s’han fet aprovacions per accelerar la implantació de les plantes i per a facilitar la construcció posterior de polígons industrials d’energies renovables sobre sòl fèrtil a través del Pla Especial d’Ordenació d’infraestructures de generació d’energia solar fotovoltaica a les localitats d’Aiora, Zarra i Jarafuel.
«Incompliments»
L’entitat denunciant considera que el procediment d’avaluació d’impacte ambiental dut a terme per als projectes fotovoltaics «no ha sigut suficient» i «s’ha realitzat de mode esbiaixat, utilitzant metodologia inadequada i fins i tot admetent modificacions posteriors del projecte que no s’han avaluat».
Per això, consideren que s’ha incomplert «abundant normativa europea» i estatal, fonamentalment les Directives d’Hàbitats, d’Aus Silvestres i la relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient. Sobretot perquè entenen que «no existeix certesa que els parcs fotovoltaics no produiran efectes perjudicials per a la integritat dels espais naturals de la Xarxa Natura 2000 i, sobretot, no s’han estudiat alternatives que eviten les afeccions sobre aquests espais».
Recorden, també, que els camps de secà on s’implantaran les macroplantes compten amb instruments de protecció, ja que es tracta de muntanyes, coves, hàbitats i zones humides reconegudes com a ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus), LIC (Lloc d’Interès comunitari) o ZEC (Zona d’Especial Conservació).
