Com ja va denunciar en anys anteriors la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi, els nivells d’ozó registrats a Alcoi en el període 2010-2012 incompleixen els objectius de protecció de la salut que marca la legislació europea, ja de per si excessivament permissius. En el 2013, de nou s’han tornar a superar els límits recomanats per la Organització Mundial de Salut.
L’ozó, segons explica la Colla en un comunicat, és un dels contaminants més problemàtics que es respiren en les nostres ciutats, “amb efectes nocius sobre la salut com a conseqüència del seu caràcter oxidant”. En aquest sentit, l’exposició a nivells alts d’ozó empitjora les afeccions respiratòries (al·lèrgies, asma), encara més quan s’està fent exercici físic. Alguns estudis relacionen l’ozó amb inflamacions de pulmó, símptomes respiratoris, increment en la medicació, morbidesa i mortalitat. Els grups més sensibles a aquests contaminants són la població infantil, els ancians i les persones amb problemes respiratoris i cardíacs.
A més, el caràcter fortament oxidant de l’ozó afecta també la vegetació, tant els cultius mediterranis com la vegetació dels parcs naturals que ens envolten.
Concentració “preocupant” de partícules PM2,5
L’altre contaminant que presenta a Alcoi en unes concentracions preocupants són les partícules PM2,5, és a dir, partícules en suspensió, disperses en l’aire, que tenen un diàmetre inferior a 2,5μm (micròmetres o microns). L’exposició crònica a les partícules augmenta el risc de malalties cardiovasculars i respiratòries, i també el càncer de pulmó en no fumadors.
Encara que la concentració d’aquest tipus de partícules no supera a Alcoi els límits legals, sí que està clarament per damunt dels límits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i això a pesar que l’estació de mesurament de la contaminació es troba en una zona amb escàs trànsit motoritzat, que és la principal font d’emissió d’aquestes partícules.
En 2013 s’han fet públics diversos treballs que reconeixen que la contaminació atmosfèrica és més nociva per a la salut del que s’admetia.
Un equip de l’Institut de Salut Carlos III també ha estudiat els efectes de les partícules en suspensió PM2,5 en la salut, per a curt termini. L’estudi demostra una relació estadística clara entre l’augment de la concentració de PM2,5 i l’increment dels ingressos hospitalaris a Madrid. Així mateix, investigadors del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) i l’IDAEA-CSIC de Barcelona han informat que la font més important i tòxica de contaminació a la ciutat de Barcelona és el trànsit; el resultat del seu estudi, realitzat amb dades del 2003 al 2007, indica que un dia de trànsit elevat augmenta un 6% el nombre de morts diàries per damunt de la mitjana.
Menys cotxes i més anar en bici i a peu
La mala qualitat de l’aire en les nostres ciutats és sobretot conseqüència d’unes polítiques de transport i urbanisme dirigides a fomentar l’ús del cotxe, que promouen la proliferació d’infraestructures i una gran ocupació de l’espai públic. A més de la contaminació atmosfèrica, el cotxe és responsable d’altres impactes mediambientals com ara el soroll i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que causen el canvi climàtic.
La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció insisteix en la necessitat d’adoptar mesures efectives de reducció de la velocitat i la quantitat de vehicles en circulació en la ciutat i el seu entorn, per a la qual cosa cal potenciar l’urbanisme compacte, els desplaçaments a peu, la bicicleta i el transport públic col·lectiu.
En aquest sentit, el grup ecologista considera que el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible elaborat per l’Ajuntament d’Alcoi és clarament insuficient, i demana que es modifique per tal d’avançar de manera decidida cap a una reducció del trànsit en tota la ciutat.
