La 23a Baixada a peu del barranc del Carraixet tindrà lloc aquest diumenge, 1 de febrer. La ruta, entre la rambla de Bétera i el Molí d’Alfara, de 12 quilòmetres, combina patrimoni cultural i entorn natural. El punt de trobada i eixida, a les 8.30 h, serà l’estació Seminari-CEU, a Montcada (línia 1 de Metrovalència). L’activitat està organitzada per tres entitats de l’Horta Nord: L’Òliba Cultural, d’Alfara del Patriarca; l’Associació Cultural Macarella, de Bonrepòs i Mirambell, i l’Associació Cívica el Roll de l’Ametler, de Massarrojos.
Tots tres col·lectius signen la carta del Carraixet 2026 amb motiu de la mobilització anual en defensa del barranc, titulada “Sensibilitats que apleguen la bona gent del Carraixet contra un progrés destructor“, en què adverteixen: “No volem assistir impassibles a uns canvis del territori que ignoren, quan no menyspreen, la geografia que ens envolta”. Una reflexió que pren força a partir de la dana que va colpejar l’Horta Sud i va fer evidents les conseqüències de la transformació del territori. «Una vegada més la força de la natura qüestiona el poder del progrés», assenyala la carta, tot recordant que «l’aigua trau tard o d’hora les escriptures dels seus camins».
Eixos vertebradors del territori
El document connecta aquests fenòmens amb una realitat coneguda, però sovint oblidada: el paper històric dels barrancs i rius com a eixos vertebradors del territori. “El nom de les comarques, Camp del Túria o la Ribera, són clars”, s’hi afirma, en una crítica implícita a la desconnexió entre la toponímia i les polítiques territorials actuals. En el cas del Carraixet, la denúncia és contundent: “A l’Horta Nord el Carraixet no passa de ser un abocador, oblidadissos de la força del seu cabal quan baixa ple”.
La carta recupera també la memòria històrica i recorda com Vicent Alcover descrivia en el seu llibre Passeig sentimental d’un exiliat Valencià l’impacte d’una barrancada a Museros a inicis del segle XX, un episodi que va deixar “un paisatge dantesc en un poble que ni tan sols és riberenc del Carraixet”. Municipis com Massamagrell, Museros o Albalat, junt amb Montcada a la banda interior, són esmentats com a exemples d’un model basat en “polígons industrials immensos», qualificat com «una espasa de Dàmocles que la política territorial ignora en nom d’un creixement econòmic forassenyat”.
Cal una política municipal activa
Davant aquest escenari, el text valora l’aparició de veus diverses que defensen una altra mirada sobre el territori. “Creixen i s’apleguen vora barranc sensibilitats diverses que reivindiquen el Carraixet com un corredor natural», enfront d’«un paisatge desbordat per l’asfalt dels polígons o ferit per l’autopista del by-pass ampliat”. La necessitat d’una acció institucional clara també queda reflectida: “Visions que constaten com de necessària és una política municipal activa per mantindre neta la rambla”.
La crítica s’estén a la gestió simbòlica de l’espai, com ara la promoció turística del Pont Sec. “Tant de bo siga molt més que un reclam turístic d’«actitud mediterránea» a què la classe política ens té acostumats”, adverteix la carta, que també alerta que «la runa i el creixement de les espècies invasores depassen qualsevol iniciativa de voluntariats mediambientals».
Constància del moviment ciutadà
El document també reivindica la constància del moviment ciutadà que, any rere any, defensa el Carraixet. «Les persones que caminem, mirem, gaudim i critiquem l’abandonament d’un espai natural que és nostre, despertem consciències entre la gent receptiva”, assenyala. I insisteix en la necessitat que la política mediambiental deixe de ser “un punt d’un programa electoral oblidat en un calaix”.
La carta clou amb una apel·lació simbòlica i musical: “No serem, no serem moguts, igual que el pi a prop de la ribera”, cantava Joan Baez. Una idea que resumeix l’esperit del col·lectiu: “Som tossuts i resilients com el Carraixet que reivindiquem cada primer diumenge de febrer, i ja van 23 anys!”.
