Una col·laboració estreta entre oceanògrafs i científics atmosfèrics ha permés desxifrar amb precisió la causa de les temperatures rècord que pateix la mar Mediterrània, que aquest estiu ha superat els 30 °C en algunes zones. La investigació revela que l’origen es troba en la interacció dels fluxos de calor aire-mar i en processos oceanogràfics locals, un còctel que amenaça els ecosistemes marins i els municipis costaners.
Aquest és el resultat d’un estudi liderat pel Centre Euromediterrani sobre Canvi Climàtic (CMCC) i publicat a Nature Geoscience, que identifica les dorsals subtropicals persistents, popularment anomenades “anticiclons africans”, com a responsables d’aquest “forn atmosfèric“. L’investigador del CMCC i coautor de l’estudi, Ronan McAdam assenyala que han comprovat que, “quan aquestes dorsals s’instal·len sobre la Mediterrània, bloquegen els vents i creen les condicions perfectes per a onades de calor marines”.
El procés de calfament
Els investigadors han examinat centenars d’aquests episodis utilitzant dades satel·litàries i tècniques d’agrupament avançades, i han arribat a la conclusió que la intrusió d’aquestes masses d’aire africà faciliten la formació d’onades de calor marines. El problema apareix quan el sistema d’alta pressió associat a elles es torna estacionari, ja que altera el moviment normal dels sistemes meteorològics cap a l’est.
El mecanisme és clar: quan un anticicló es manté estable almenys cinc dies a la conca mediterrània, els vents decauen i la mar deixa d’emetre calor. L’aigua superficial es recalfa ràpidament per la insolació i, en casos extrems, arriba a increments vertiginosos de temperatura. Al golf de Lleó, per exemple, es van registrar pujades de quasi 7 °C en només dos dies.
L’article destaca que més de la meitat de les onades de calor marines a la Mediterrània occidental coincideixen amb dorsals subtropicals i vents febles, tot i que aquestes condicions només es produeixen, aproximadament, en un 10% dels dies d’estiu.
Sistemes de predicció més precisos
Els resultats de la investigació obrin la porta a sistemes de predicció més precisos i esdevenen crucials per a protegir ecosistemes i indústries que depenen de la mar. Es tracta “d’un pas clau cap a estratègies eficaces d’alerta primerenca i mitigació en la conca”, afirma McAdam.
Altres experts, que no han format part de l’equip, coincideixen en la importància de la investigació científica. El meteoròleg Ángel Rivera destaca que el treball confirma un mecanisme molt clar conceptualment: si no hi ha vent, la calor que no s’usa per a evaporar s’acumula i dispara la temperatura de l’aigua. Des de l’AEMET, Juan Jesús González Alemán apunta que quan les dorsals africanes pugen cap al nord, afectant la Mediterrània, provoquen una absència de vent que deriva en l’ascens de la temperatura de la mar”.
Tot i que la investigació no atribueix directament el fenomen al canvi climàtic, els especialistes adverteixen que la desestabilització de la circulació atmosfèrica al nord pot afavorir la freqüència d’aquests anticiclons estacionaris. “Els canvis que s’estan produint en la circulació general contribueixen al fet que hi haja més dorsals anticiclòniques sobre la Mediterrània, i per tant, més disminució o absència de vents, i més insolació”, conclou Rivera.
