Durant més d’una dècada, els científics s’han enfrontat a una catàstrofe ecològica sense precedents, l’epidèmia marina més gran mai documentada: la desaparició massiva de més de cinc mil milions d’estrelles de mar a la costa del Pacífic d’Amèrica del Nord. La més afectada ha sigut l’espècie anomenada estrella de mar gira-sol (Pycnopodia helianthoides), que ha perdut més del 90% de la població en només cinc anys. Aquests animals, que poden tindre fins a 24 braços i devoren eriçons, mol·luscos i altres invertebrats, són fonamentals per a mantindre l’equilibri dels ecosistemes marins.
La malaltia comença amb lesions externes i culmina amb la destrucció total dels teixits de l’animal. Una afecció que mata les estrelles de mar en només dues setmanes. El procés és ràpid i devastador: perden rigidesa, desenvolupen lesions, es caragolen i acaben amb els braços desmembrats abans de morir. Les primeres víctimes es van detectar el 2013 i, des d’aleshores, ha afectat més de 20 espècies al llarg de milers de quilòmetres de costa, des de Mèxic fins a Alaska.
Durant anys, els investigadors han especulat amb diverses hipòtesis per a explicar la catàstrofe. Inicialment, tot apuntava un virus com a possible responsable, concretament un densovirus que es va descobrir en exemplars morts. Però la hipòtesi va quedar descartada quan es va comprovar que aquest virus també era present en estrelles sanes. Altres intents, tampoc no van identificar el veritable assassí, perquè es treballava amb teixits ja morts, sense rastre del fluid corporal que conté els patògens actius. Tot i això, la comunitat científica no es va aturar i va continuar investigant fins que va descobrir el culpable.
El bacteri Vibrio pectenicida
Ara, un equip internacional liderat per l’Institut Hakai, la Universitat de Colúmbia Britànica i la Universitat de Washington ha identificat el veritable responsable de la mortaldat: el bacteri Vibrio pectenicida, en una soca concreta anomenada FHCF-3. Aquest patogen, que també afecta mariscs, ha demostrat ser altament agressiu. El descobriment, publicat a la revista Nature Ecology & Evolution, ha posat fi a anys d’incertesa i ha marca un punt d’inflexió en la lluita per a protegir les estrelles de mar.
La desaparició massiva d’aquestes voraces depredadores, malgrat que aparenten ser inofensives, ha desencadenat un efecte en cascada en els ecosistemes marins. Els eriçons de mar, principals preses de les estrelles, han proliferat sense control, i s’han cruspit fins al 95% dels boscos d’algues al nord de Califòrnia. Aquests boscos submarins són hàbitat i font d’aliment per a nombroses espècies marines, com ara peixos, llúdries i foques. A més, aporten beneficis a les comunitats costaneres indígenes i contribueixen a la captura de carboni i la protecció contra tempestes.
Melanie Prentice, coautora de l’estudi, ha assegurat que “quan perdem milers de milions d’estrelles de mar, la dinàmica ecològica es veu alterada”. “La pèrdua dels boscos d’algues té implicacions profundes per a totes les espècies marines i per a les comunitats humanes que depenen d’elles“, ha manifestat.
Salvar les “selves tropicals de l’oceà”
Els investigadors han conclòs que el bacteri prospera especialment en aigües càlides i amb baixos nivells d’oxigen, condicions cada vegada més habituals per l’escalfament global i la contaminació. I han dit que amb aquest coneixement, la ciència pot començar a explorar solucions: identificació d’exemplars resistents, cria en captivitat, trasplantaments i fins i tot l’ús de probiòtics per reforçar la immunitat de les estrelles.
“La troballa ens obri una finestra d’oportunitat“, ha advertit Prentice. “No sols podem començar a recuperar poblacions, sinó també restaurar l’equilibri ecològic que les estrelles ajudaven a mantindre”. Han subratllat que sense elles, la mar canvia i, per tant, tot allò que en depén. Per aquest motiu, confien que el descobriment del responsable de la mortaldat al Pacífic permetrà restablir les poblacions d’estrelles de mar i fer créixer novament els boscos d’algues, “les selves tropicals de l’oceà”.
