Eslida (Plana Baixa) està situat en plena Serra d’Espadà i suma menys de 800 habitants i afronta des de fa anys alguns dels principals reptes del medi rural: l’abandonament progressiu de l’activitat agrària, l’envelliment de la població, la manca de relleu generacional i la pèrdua de vincle entre la comunitat i el seu territori.
En les darreres dècades, el retrocés de l’agricultura i l’aprofitament forestal ha tingut conseqüències directes no sols sobre l’economia local, sinó també sobre el paisatge, la biodiversitat i el risc d’incendis forestals, especialment en un entorn de muntanya on els antics bancals d’olivera, ametler i garrofer han anat sent colonitzats pel matollar i la massa forestal.
Davant aquesta realitat, el municipi ha impulsat el Banc de Terres d’Eslida, una iniciativa orientada a recuperar terrenys en risc d’abandó perquè tornen a ser cultivats. Des del consistori, el projecte s’ha impulsat com una política pública estratègica vinculada a la cura del territori. En paraules del regidor d’Agroecologia, Rubén Carreguí, “recuperar terres abandonades és una manera de cuidar el paisatge, reduir el risc d’incendis i reforçar el vincle de la població amb el seu entorn”. Aquesta mirada s’inscriu en un procés més ampli iniciat l’any 2022 amb la creació del Consell Alimentari d’Eslida, un òrgan de decisió des del qual s’articulen les propostes de revitalització agrària del municipi, entre les quals el Banc de Terres d’Eslida és la principal.
Com a part de la seua aposta per les polítiques vinculades a la producció sostenible i a l’alimentació saludable, Eslida també forma part de la Xarxa de Municipis per l’Agroecologia (RMAe per les seues sigles en castellà), una associació d’entitats locals de tot l’Estat espanyol compromeses amb l’impuls de sistemes agroalimentaris locals sostenibles, saludables i socialment justos, creada l’any 2017. Des de la RMAe, gràcies a una subvenció del Ministeri per al Repte Demogràfic i la Transició Ecològica, es va impulsar entre 2024 i 2025 el projecte “Alimenta Territoris”, amb l’objectiu de reforçar la capacitat dels xicotets municipis per a desenvolupar polítiques alimentàries locals i incidir en els reptes compartits del medi rural, com la despoblació i la transició ecològica.
Les polítiques alimentàries locals parteixen d’una idea senzilla però potent: els ajuntaments, fins i tot els més xicotets, tenen capacitat per a intervindre en els sistemes alimentaris des de múltiples àmbits. En aquest context, el projecte Alimenta Territoris ha exercit un paper rellevant en permetre sostindre durant diversos mesos el treball tècnic de dinamització del Banc de Terres d’Eslida.
Tasca de mediació
El Banc de terres, però, adverteixen, va més enllà de la seua posada en marxa nominal, ja que “només funciona si va acompanyat d’una tasca constant de mediació, acompanyament i generació de confiança”. “No n’hi ha prou amb tindre una llista de parcel·les disponibles; cal estar sobre el terreny, parlar amb la gent, resoldre dubtes, crear espais de trobada i aprenentatge”, subratlla Cristina Galindo, tècnica del projecte.
L’experiència del Banc de Terres d’Eslida mostra com es pot recuperar territori gràcies a la implicació directa de la comunitat i de les persones que sostenen el projecte en el dia a dia. Al mateix temps, evidencia que sense marcs institucionals adequats, suport tècnic continuat i recursos estables, aquestes iniciatives corren el risc de quedar limitades o interrompudes.
En un context marcat per l’abandonament agrari, el repte demogràfic i el canvi climàtic, el Banc de Terres d’Eslida es va consolidant com un exemple de com les accions de revitalització agrària, amb l’impuls de la comunitat i el suport municipal adequat, poden contribuir de manera tangible a la cura del territori i la construcció de futur dels xicotets municipis.
