La Comissió Europea ha decidit prorrogar fins a 2016 les ajudes als agricultors i ramaders afectats pel veto rus, “però se segueixen deixant fora cultius molt importants de l’agricultura alacantina, com és el cas de la magrana”, com apunten des del sindicat. Per al sector de les fruites i les verdures, les mesures previstes ja han entrat en vigor i conclouen el 30 de juny del pròxim any, mentre que per al sector lacti serà a partir de l’1 d’octubre.
És per això que La Unió “sol·licita al Ministeri d’Agricultura que pressione les autoritats comunitàries que incloguen el cultiu de la magrana, a punt d’iniciar una nova campanya, dins de les ajudes compensatòries pel veto rus. La facturació anual al País Valencià que suposava els enviaments a Rússia de magranes era al voltant de 13 milions d’euros d’acord a les últimes dades disponibles de 2013 corresponents a l’exportació d’aquest cultiu a territori rus.
L’elevada suma econòmica que suposa deixar de perdre aquesta quota de mercat reforça encara més les demandes de La Unió per incloure aquest cultiu dins de les ajudes que atorga la Unió Europea en compensació als productors pel veto rus”.
“Tant les autoritats de la Unió Europea com el Ministeri d’Agricultura han de ser conscients de la importància d’incorporar a aquests cultius, així com qualsevol altre que poguera veure’s afectat”. En aquest sentit, destaca La Unió que “a més de la magrana es deixen fora de les ajudes altres produccions rellevants del País Valencià com el caqui, albergínia, meló o meló d’Alger”.
Rússia era un de les principals destinacions de la magrana mollar del Camp d’Elx amb unes 13.000 tones, aproximadament un 30% del total de les exportacions. Ramón Mampel, secretari general de La Unió, assenyala que “no és tan fàcil conquistar nous mercats amb la competència tan brutal que hi ha i si no s’envien a Rússia, a veure el que fem amb la producció de magrana i, a més a més, sense compensació”.
