L’organització ecologista ha presentat aquesta setmana l’informe ‘Radiografia social del medi ambient a Espanya‘ que, respecte al País Valencià, destaca “l’amenaça que suposa la caòtica i corrupta política de desenvolupament urbanístic realitzada en la costa”.
El cas “més significatiu”, segons Greenpeace és el de Marina d’Or, a Orpesa (la Plana Alta) que, al seu judici, representa “l’exemple més sagnant de la fi del somni de la bombolla immobiliària que pagarem entre tots”. En el costat positiu, destaca iniciatives com la creació de la Reserva Marina del Cap Sant Antoni (Xàbia-Dénia) que ha propiciat “una pesca sostenible, participació dels pescadors i fons marins replets de vida”.
Marina d’Or. Foto: Pedro Armestre (Greenpeace).
La directora de campanyes de Greenpeace, María José Caballero, ha lamentat que “totes” les comunitats autònomes obtenen una qualificació de mitjana o mala qualitat ambiental. A més, ha afegit que no hi ha molta diferència entre la que obté una millor qualificació i la que se situa a la cua.
Imatge: Greenpeace.
El PV, tercer per la cua
Segons aquesta puntuació, les comunitats amb major puntuació són La Rioja, Navarra i la Comunitat de Madrid, seguides d’Extremadura, Castella i Lleó, Galícia, Andalusia, Catalunya, Balears, Múrcia, Canàries, Castella-la Manxa, Astúries i País Basc. En el vagó de cua, per la seua banda, estan el País Valencià, Cantàbria i Aragó.
“Totes les comunitats se situen en un nivell de qualitat ambiental mitjà i baix per la qual cosa en totes, sens dubte, existeix un gran marge de millora”, ha manifestat el responsable de l’informe, Julio Barea, que ha apel·lat a la “gran responsabilitat” en aquesta situació que tenen tant el Govern estatal, com les comunitats autònomes. Al seu judici, és “fonamental” que els responsables facen polítiques per a la ciutadania i l’entorn natural i deixen de fer-la “d’esquena a ella”.
Per la seua banda, Caballero ha explicat que l’informe reflecteix les dures conseqüències socials que ha tingut la crisi econòmica i demostra que el medi ambient és “víctima” d’aquesta situació, al mateix temps que qui pateix les conseqüències són els ciutadans. Per açò, ha insistit que és “necessari” que els dirigents revertisquen la situació i opten per models econòmics i socials respectuosos amb el medi ambient, ja que el contrari té “greus conseqüències” per a la societat.
Aeroport de Castelló i projecte Castor
El document exposa les conseqüències ambientals i socials de la corrupció, de projectes i infraestructures negatius per al medi ambient com els aeroports de Ciudad Real o Castelló, autopistes “per les quals no viatja ningú”, el magatzem de gas Castor, la privatització dels serveis d’aigua.
Així, conclou que la mala qualitat del medi ambient té repercussions sobre la salut humana i posa com a exemple Madrid, la qual Barea ha recordat que és la cinquena capital europea amb pitjor qualitat de l’aire i on moren 2.000 persones a l’any de forma prematura per aquest motiu.
Sobre la corrupció, l’informe reflecteix que “la costa ha sigut el principal escenari on la destrucció del medi ambient ha vingut precedida d’escàndols urbanístics”. De fet, en 2011 es van iniciar 1.754 processos judicials per actes il·legals d’ordenació del territori i es van dictar 408 condemnes.
Retallades en prevenció d‘incendis i reculada de la Llei de Costes
A més, inclou les “reculades” per la Llei de Costes o en el sector forestal per les retallades en prevenció i extinció d’incendis, la tendència a la privatització de l’aigua que afecta la meitat de municipis del país
No obstant açò, la ‘radiografia’ elogia i reflecteix “nombroses” iniciatives i exemples positius d’accions i mobilització ciutadana, moltes vegades reeixides com les protestes contra les energies brutes, el fracking, el magatzem Castor o les prospeccions de petroli en el mar o la declaració de municipis lliures de transgènics i l’oposició de set governs regionals als projectes de fracking.
“La gent no està contenta, demanda canvis i els fa de forma valenta. El medi ambient no gaudeix de bona qualitat. Aquesta és una trucada als dirigents polítics. (…) Si volem una societat més justa, més saludable, amb més transparència i més democràcia, el medi ambient importa”, ha conclòs Caballero.
