En ple debat sobre la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a la ciutat de València, amb l’ordenança paralitzada per la negativa de Vox a aprovar el seu propi document, l’alcaldessa María José Catalá declarant que “no creu en les ZBE” i més de 150 milions d’euros en ajudes europees en l’aire, s’obri un nou front de pressió cap a l’equip de govern.
El trànsit motoritzat està creixent ràpidament a València. Una comparativa entre l’últim octubre complet del govern progressista, encapçalat per Joan Ribó (octubre del 2022), i el passat octubre la ciutat registrà 150.213 desplaçaments diaris més en cotxe, un increment del 5% que confirma la regressió de les polítiques de mobilitat de l’actual executiu municipal.
Els increments, a més, s’accentuen allí on la regressió de les polítiques de l’anterior legislatura han estat més radicals: a la ronda interior i Ciutat Vella el creixement és d’un 10,5%, just on hi ha el carrer Colón o la plaça de l’Ajuntament, on s’han eliminat algunes de les restriccions per al trànsit motoritzat, o l’Àrea de Prioritat Residencial, que s’ha deixat pràcticament sense aplicació.
Els increments de trànsit motoritzat són generalitzats, però amb grans diferències: un 6% a les rondes, un 3,1% a grans avingudes i un 2,7% a grans vies i carrers marginals.
Encara que hi ha alguna lectura positiva, en el darrer any, les entrades a València baixen un 7%, encara que el moviment intern continua pujant -un 8,8% en grans avingudes i carrers, un 2% en la ronda de Trànsits- el que indicaria que s’està establint una nova dinàmica on són els mateixos veïns de la ciutat els qui estan tornant a utilitzar el cotxe per a desplaçaments sense eixir del nucli urbà, en detriment del transport públic o la bicicleta. Això podria assenyalar una conseqüència lògica del deteriorament del servei d’autobusos o les d’aturada en sec de les polítiques de promoció de mobilitat sostenible, a més de la reversió de mesures de pacificació del trànsit que tornen a donar més al·licients al cotxe.
Perill per a la salut
Ara mateix, el 40% dels barris de València ja superen els límits de contaminació permesos per la Unió Europea, i es converteix aquesta en una de les ciutats més contaminades de l’estat espanyol, segons un estudi d’investigadors de l’Institut ITACA-UPV publicat a finals d’octubre passat.
Aquesta investigació feia la primera radiografia detallada de la qualitat de l’aire a València, analitzant l’evolució del NO2 a la ciutat des del 2023 al 2025 a partir de mesuraments realitzats en més d’un centenar de punts.
Segons l’informe, els valors d’aquest gas contaminant se situen en el límit del valor màxim anual permés per la normativa europea vigent (40 ug/m³), encara que dupliquen el nou llindar de 20 ug/m³ que entrarà en vigor en 2030.
Però més enllà de les normatives legals hi ha la salut. La presència de NO2 a l’aire que respirem de manera continuada pot disminuir la resistència a malalties infeccioses, inflamar les vies respiratòries en persones sanes i augmentar els símptomes respiratoris en persones que pateixen asma i bronquitis, especialment xiquets. Altres efectes coneguts són l’agreujament de malalties cardiovasculars, causa de tos i irritació dels ulls, la gola, el nas i els pulmons.
Estudis més recents també relacionen aquest contaminant amb una disminució de la capacitat d’atenció dels xiquets a curt termini, pesos baixos en nàixer i majors probabilitats de parts prematurs. Mentre que exposicions altes i dilatades en el temps, produeixen malalties cardiovasculars i incrementen la mortalitat de la població a llarg termini.
Aprovar la ZBE
Amb aquestes dades, des de Compromís han incrementat la pressió sobre Catalá perquè aprove la proposta de ZBE conjunta de valencianistes i socialistes. Per al regidor de Compromís, Giuseppe Grezzi “Catalá ha desmantellat polítiques que funcionaven, ha obert la porta a més trànsit i més contaminació i, damunt ara es nega a aprovar una zona de baixes emissions. És una combinació letal per a la salut dels valencians i valencianes”,
Per a la síndica de la formació, Papi Robles, “la falta d’acord dins del govern de PP i Vox ha paralitzat l’ordenança i ha deixat València al límit de perdre més de 150 milions d’euros en fons europeus i estatals. L’alcaldessa no té cap majoria i ara estem pagant totes les conseqüències. València està més contaminada, més col·lapsada i més exposada a sancions”.
