La batalla judicial que fa més de vint anys que es lliura entorn dels terrenys de la Punta de València, expropiats per a ubicar-hi la Zona d’activitats Logístiques (ZAL) del Port de València, no ha acabat encara. Si a setembre el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià semblava que tancava la porta d’aquesta via després d’acceptar legalitzar les obres de la ZAL per considerar-les “no reversibles”, malgrat reconéixer que s’havien escomès il·legalment, ara serà el torn de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, que haurà de decidir si accepta aquest raonament o torna a mantenir la il·legalitat de les expropiacions.
El conflicte social i jurídic de la ZAL es remunta al Conveni de Cooperació subscrit entre el Ministeri espanyol de Foment, la Generalitat i l’Ajuntament de València a l’octubre del 1997 per a promoure el desenvolupament de la ZAL del Port de València. Aquest desenvolupament es va plantejar sobre sòl que figurava en el Pla General com a “sòl no urbanitzable d’especial protecció agrícola”. És per això que aquest Pla Especial va ser recorregut per l’Associació Veïnal La Unificadora i pel col·lectiu Per l’Horta.
D’aquest acord van nàixer successives versions del Pla Especial que ja van ser anul·lades pel Tribunal Suprem en dues ocasions, en 2009 i 2015. La tercera versió d’eixe Pla, aprovada per Resolució de 17 de desembre del 2018 de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, és la que continua estant en disputa davant els Tribunals.
“Jurisprudència perillosa”
L’associació Per l’Horta considera que, en l’última sentència del Tribunal Suprem de 30 d’octubre del 2024, que va vindre a validar eixa tercera versió del Pla Especial secundant-se en el temps transcorregut i l’existència d’obres executades suposadament irreversibles, es podria haver produït indefensió per l’absència total d’una mínima valoració i ponderació dels informes pericials aportats com a prova pels recurrents, la qual cosa podria obrir la via per a un posterior recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional per vulneració del dret a la tutela judicial efectiva.
Els recurrents al·leguen també la infracció de normativa europea, en concret de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, per inadequat compliment de l’obligació de l’administració de garantir la participació real i efectiva del públic en la presa de decisions en matèria de medi ambient. Així com la vulneració de preceptes concrets del Conveni d’Aarhus del 1998, expressament ratificat per la Unió Europea i que va tindre la seua transposició al dret espanyol per llei del 2006.
D’altra banda, Per l’Horta s’oposa al fet que actuacions de transformació i urbanització declarades il·legals es puguen consolidar pel pas del temps, més quan han sigut promogudes per les mateixes administracions que tenen el deure de vetlar per la legalitat urbanística. “Impugnem per greument danyosa per als interessos generals la construcció d’una doctrina que consolide la denominada “força normativa del fàctic” i assumisca qualsevol situació material, amb independència de la legalitat i procediment seguit per a produir una nova realitat, atorgant-li naturalesa urbanística per espuri que fora el seu origen” afirmen des de l’associació en l’escrit de preparació de la Cassació que ha sigut admés a tràmit pel TSJ.
En el mateix recurs afirmen oposar-se a “acceptar la formació d’una doctrina que viola Directives Europees i que conduiria a acceptar com jurídicament inatacable una situació urbanística nascuda d’una actuació pública de transformació il·legal de terrenys no urbanitzables. Més encara quan això contrasta amb el règim jurídic aplicable a les actuacions contràries a l’ordenament urbanístic quan són promogudes per particulars i que són perseguides per eixes mateixes administracions”. Aquesta situació crearia un clar greuge comparatiu: la justícia no pot aplicar una autoamnistia sobre les actuacions il·legals de l’administració i després aplicar-li tot el pes de la llei als particulars en similars circumstàncies.
L’associació Per l’Horta ha realitzat aquests dies la seua personació davant el Tribunal Suprem i es troba a l’espera que aquest òbriga els terminis per a formalitzar la corresponent demanda.
