Així, l’Alt Tribunal ha desestimat un recurs interposat per la Generalitat contra dos reials decrets del Govern, en què s’aprovaven aquestes prospeccions adjudicades a l’empresa Cairn Energy, a través de dos de les seues filials, Capricorn Spain Limited i Medoil PLC. Anteriorment, el mes de febrer passat, el TS ja va rebutjar un altre recurs de l’Ajuntament de València contra aquestos dos decrets.
L’empresa Cairn ja va renunciar el gener a les exploracions i posteriors prospeccions petrolíferes que tenia autoritzades davant de la costa del Saler, a València, en concret, al projecte anomenat ‘Albufera 1’. Tot i això, va anunciar que anava a mantenir, d’altra banda, els projectes anomenats ‘Benifaió’, ‘Gandia’, ‘Altamar 1’ i ‘Altamar 2’.
La Generalitat, en el seu recurs, va al·legar que s’havia omés proporcionar la informació pertinent a diferents administracions públiques i organismes, així com que s’havia prescindit de sol·licitar informes a determinats departaments de la pròpia Generalitat. També va objectar la falta d’un informe requerit per la Llei de Pesca Marítima de l’Estat, absència de la prèvia autorització administrativa prevista a la Llei de Costes i l’incompliment de les exigències procedimentals requerides per la legislació mediambiental.
D’altra banda, en un segon bloc de la seua demanda, la Generalitat va enumerar una llarga sèrie d’al·legacions substantives sobre impacte ambiental, en què denunciava tant la falta de pronunciament pel que fa a determinats òrgans administratius com l’absència d’avaluació ambiental en els següens camps: sobre afecció a la fauna marina, sobre afecció a la qualitat de les aigües costaneres, denunciant un possible incompliment de directives comunitàries, sobre efectes respecte a l’activitat pesquera, sobre afeccions a la Xarxa Natura 2000, al model territorial i al paisatge, conseqüències per al turisme, sobre afeccions a les activitats portuàries, l’increment de risc d’accidents per abocaments i invocació del principi de precaució.
Sobre els primers arguments, l’Alt Tribunal es remet a les resolucions anteriors dictades sobre el mateix assumpte -tres en total- i recorda que no s’ha sobrepassat la superfície de 100.000 hectàrees determinada com a superfície màxima segons la normativa i que no s’aprecia incompliment per a assegurar la integritat i adequada conservació de les zones del domini públic marítim terrestre, les platges, la plataforma continental i el mar territorial.
Alhora, puntualitza que les sol·licituds dels permisos d’investigació presentades per les companyies no prescindeixen de la documentació necessària per a comprovar el compliment dels requisits establits per la normativa vigent en matèria d’avaluació ambiental.
