El bosc de les Savines Blanques del Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel (el Racó d’Ademús) ha sigut declarat Bosc de l’Any 2026 pel Ministeri per a la Transició Ecològica.
El parc natural va presentar la candidatura per a impulsar l’atractiu d’un territori tradicionalment abandonat on “mai s’inverteix molt”, segueix Antonio Ballester, director del parc. Molts dels arbres del bosc tenen més de 900 anys, “han vist moltes coses”, continua Ballester. Aquest guardó va ser instituït el 2007 a iniciativa de l’ONG Boscos Sense Fronteres.
El bosc alberga pins rojos, pins negrals, carrasques, roures… “Molts d’ells d’uns tres-cents anys de vida, tenim un pi amb sis metres de diàmetre”, presumeix Ballester. A més, és clar de les savines blanques, un arbre que deu el nom al color de la seua pell i la característica principal de la qual és que “és exclusiva de zones d’alta muntanya, només creix per damunt dels mil metres d’altura sobre el nivell de la mar”.
“Les savines tenen un creixement lent i una fusta molt dura”, diu Ballester, “quan es talen les rodanxes tenen un color vermellós i, en temps, s’usaven per a desodorar els armaris perquè funcionen com a repel·lents dels insectes”. També creixen savines de muntanya, plantes del mateix gènere que, per a protegir-se del fred i del vent, es desenvolupen com un tapís sobre la superfície del sòl.
La fauna associada al bosc és essencialment d’alta muntanya, àguiles reials, imperials i altres més discretes; diversos tipus de ratpenats; i “la papallona Apol·lo, que està sota mínims, només en queden algunes a Penyagolosa i ací perquè són molt acolorides i han sigut víctimes dels entomòlegs de saló, que es limitaven a caçar-les per a punxar-les en un suro”. Afortunadament, l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva ha sigut capaç de criar aquestes papallones en el laboratori, “una cosa molt complicada perquè la metamorfosi de les papallones és molt complexa, però ho han aconseguit”. Les savines de muntanya són el seu millor refugi i font d’aliment.
Projectes de futur
Ballester somia amb obrir un restaurant per a voltors. “El canyet de carronya, restaurant per a voltors, ens permetria muntar un observatori per als interessats a veure alimentar-se aquests rapinyaires”. De moment, les restes dels animals morts es despenyen pel barranc i no és fàcil convertir això en un atractiu turístic.
El responsable del parc també destaca la presència d’amfibis com el gripau corredor o l’ofegabous. “Hem netejat abeuradors abandonats, hem posat rampes perquè els animals no s’ofeguen i quan recuperes una tolla apareixen perquè els ous eren ací”, afirma.
Al parc li senta bé la visita de les ovelles. “Netegen de manera natural”. No tant de les cabres. “Són com a ossos, es planten en dues potes i s’ho mengen tot”. “Però hi ha molt poc bestiar”, lamenta. Ballester va intentar impulsar una escola de pastors. “N’hi ha una que funciona molt bé a Andalusia, vaig intentar traslladar la mateixa iniciativa ací, però va quedar en res”.
Ballester és un veterà que està més de trenta anys dedicat al parc natural de la Pobla de Sant Miquel i al del Túria. “Quan jo vaig començar hi havia deu parcs naturals amb assignació pressupostària, però això es va acabar. No seria molt car, és sorprenent les coses que es poden fer amb cent mil euros i un poc de cap”.
Convençut que la protecció de la naturalesa i la seua conservació és un actiu de primer ordre, Ballester somia que “tot el territori de la comarca del Racó d’Ademús siga declarat en algun moment zona protegida”. “És una iniciativa que compta amb important suport institucional en tota la comarca”, sosté, “fomentaria el turisme i proliferarien les cases rurals i es posarien en valor les tradicions i costums peculiars de la zona a través de granges escola”.
