El miracle energètic a l’estat espanyol ja és realitat. En molts pocs anys la producció d’electricitat amb fonts renovables s’ha disparat aconseguint en un temps rècord dos objectius que no es poden menystenir: abaixar la factura elèctrica i reduir la dependència d’una combustibles fòssils que no només són contaminants, sinó també molt cars. Per posar un exemple, des del juliol que no s’ha cremat res de carbó per a generar electricitat. I en una xifra: des del 2019, la influència dels combustibles fòssils en el preu de l’electricitat s’ha reduït en un 75%. Una transició que s’ha produït, a més, de forma molt més ràpida que altres països europeus, com Alemanya, Itàlia o el Regne Unit, que continuen depenent molt del gas natural. Recentment, fins i tot el Finantial Times es fixava en aquest model per tal d’extraure’n conclusions.
Aquest “miracle” no ha estat només degut a les facilitats del clima peninsular, amb moltes més hores de sol que al nord d’Europa. També el desplegament ràpid ha tingut enormes impactes al territori que altres països han intentat mitigar.
Amb tot, ara el problema ja no és la producció -el “deslastre de generació”, conegut sovint amb el nom anglés de curtailment, o siga l’energia que és llença per sobreproducció ha passat de l’1,8 al 7,2% del total- sinó la gestió.
De fet, l’excés d’oferta ha enfonsat el preu dels nous parcs solars en un 30% en un any i fins i tot hi ha empreses que, desesperades por evitar sancions governamentals per no executar els plans de construcció, han arribat a vendre els projectes per un euro. I mentre, el president Juan Francisco Pérez Llorca exigeix que la central nuclear de Cofrents es mantinga operativa amb tots els riscos que suposa.
Xarxes obsoletes
La gran apagada de l’abril passat va posar sobre la taula un problema que els experts ja feia temps que avisaven: mentre les grans elèctriques invertien milers de milions en nous megaparcs solars i eòlics -amb beneficis immediats- deixaven de banda el manteniment de la xarxa de distribució.
De cada euro destinat a renovables, només 30 cèntims s’han destinat a la xarxa i aquesta ja fa temps que es troba al caire del col·lapse
Ara, aquesta deixadesa es paga, no només en el risc de futures apagades, sinó també en la factura elèctrica. L’increment del gas natural des d’abril per tal d’estabilitzar la xarxa i evitar noves caigudes de tensió ha duplicat els costos en aquest servei.
Així doncs, ara els experts reclamen incrementar les inversions en modernitzar la xarxa i també en sistemes d’emmagatzemament -que poden ser des de bateries fins a preses amb sistema de doble bombeig, entre altres solucions- per tal de poder culminar la transició energètica, aconseguir estabilitzar els preus a la baixa, eliminar la dependència dels combustibles fòssils -amb les seues conseqüències econòmiques, climàtiques i geopolítiques- i les nuclears i aprofitar tota l’electricitat renovable que es produeix.
Per assolir-ho, el problema no és només econòmic, sinó també polític. La debilitat del Govern espanyol i l’estratègia de bloqueig de la dreta van impedir al juny l’aprovació del Decret que havia de permetre aquestes inversions a gran escala. Ara, una alternativa seria noves normes per fomentar les comunitats energètiques, les microxarxes i l’adquisició massiva de bateries per empreses i particulars que tingueren aquesta funció d’estabilització. Unes solucions, però, que no són les preferides de l’oligopoli elèctric.
