Ramón Mampel, secretari general de la Unió, expressa de forma molt gràfica la situació actual perquè “s’ha passat de l’Aigua per a tots a la nostra aigua per a tots, que és al final el que s’ha aconseguit amb aquest nou Pla del Xúquer”.
Tant el Govern central com la Generalitat, amb el seu suport al Pla del Xúquer, donen l’esquena als regants valencians i es posicionen a favor dels de Castella-la Manxa. En el primer cas és lògic per la força de Mª Dolores de Cospedal, presidenta de Castella-la Manxa i secretària general del PP, però en el segon és injustificable i intolerable i una mostra més de feblesa del nostre executiu autonòmic. Tampoc s’entén l’abstenció dels regants valencians de la USUJ tant en el Consell Territorial com en el Nacional ja que no han defensat els usuaris sabent que els perjudica.
El Pla Hidrològic consolida els regadius de la Manxa Oriental (Cuenca i Albacete) que no estan quantificats ni controlats, consolida explotacions no legals de pous i obri la possibilitat d’ampliar nous regadius en passar d’una dotació de 65 a 100 Hm³ per a comercialitzar productes agraris, una agricultura amb escassa rendibilitat i molt subvencionada.
Aquesta circumstància provocarà que es limite l’aigua a la Ribera en el present i la deixe sense alternatives de cultiu en el futur; perquè ni tan sols manté el que actualment hi ha. Però és que a més implica també que hi haja menys aigua per a transvasar al Vinalopó, per la qual cosa els regants d’aquesta comarca es veuran afectats negativament per aquest pla de demarcació.
Segons la Unió, el Xúquer “cada vegada té menys aigua i amb el nou pla i el període de sequera en el qual hem tornat a entrar es limiten encara més les aportacions”.
La prova de tot l’anterior són els problemes dels últims anys en el cultiu de l’arròs derivats de la falta d’aigua en la Séquia Reial del Xúquer, la qual cosa ha provocat pèrdues econòmiques i conseqüències mediambientals al no poder incorporar la palla en el terreny. Açò agreuja encara més les dificultats hídriques del parc natural de l’Albufera.
La modernització del regadiu en la Ribera, que ja havia d’estar acabada fa molts anys però la desídia de la Generalitat ho ha impedit, no serà la panacea tal com es vol vendre perquè no generarà excedents en una conca deficitària. El possible estalvi es necessita, sobretot en les parts més baixes de la Ribera i en una època de tantes retallades econòmiques com l’actual en les arques públiques autonòmiques, caldrà veure d’on ixen els fons.
