Fa dos anys, entre el maig i el setembre del 2023, es van cremar al Canadà 15 milions d’hectàrees de bosc, l’equivalent a prop del 5% de la superfície forestal del país. El fum es va escampar per Amèrica del Nord, va arribar a Europa i va exposar uns 350 milions de persones a les partícules fines (PM2.5) procedents d’aquests incendis. Ara, un treball publicat a la revista Nature afirma que aquest fum va contribuir a la mort d’unes 70.000 persones, bona part en llocs tan allunyats de l’origen del foc com Europa i la Mediterrània.
Els megaincendis que han devastat aquest estiu el nord-oest de la península Ibèrica han suposat unes xifres difícils d’assumir: 8 morts, més de 35.000 evacuacions i més de 300.000 hectàrees arrasades. Primer, un anticicló de bloqueig va fer viatjar el fum des dels punts d’origen cap al nord i, després, de retorn al sud, cap a les costes de País Valencià.
A banda d’afectar les persones que van viure setmanes entre la fumaguera a les zones incendiades, caldrà esbrinar si ací es va produir el mateix efecte que el que es va observar a partir dels incendis del 2023 al Canadà, i analitzar l’abast que pot tindre en la població la inhalació del fum i de les partícules d’aquests incendis.
Efectes en la salut: malalties i parts prematurs
Aquest agost , “la situació meteorològica va fer que l’aire carregat del fum dels incendis romanguera estancat durant molt de temps a la superfície”, ha assenyalat Francisco J. Tapiador, catedràtic de Física de la Terra a la UCLM.
“El fum dens, pròxim als incendis, naturalment és nociu“, ha indicat Tapiador. Així mateix, el que ve de lluny, “les partícules fines (PM2.5) i ultrafines són especialment perjudicials, ja que poden penetrar profundament als pulmons i el sistema cardiovascular”, ha afegit. A més, ha insistit que el grau d’afecció dependrà de l’estat de salut de la persona i “de la concentració local de les partícules”.
Tot i que els especialistes són conscients que és prompte per a quantificar els danys i que els resultats estadístics tardaran a arribar, les dades els fan sospitar que s’està subestimant l’impacte d’aquests grans focs en la salut de milers de persones.
“Evidentment, haurà produït problemes en malalties circulatòries, respiratòries, mentals, i altres ingressos hospitalaris a curt termini. I haurà provocat parts prematurs, perquè l’evidència científica ens diu que quan hi ha un incendi forestal, això és el que passa després”, ha explicat Julio Díaz Jiménez, especialista de l’Institut de Salut Carles III (ISCIII).
De fet, un estudi que el seu equip va dur a terme el 2018 ja va demostrar que la mortalitat diària associada al material “particulat” és més elevada els dies amb transport aeri de partícules procedents d’incendis forestals. Les més fines es dipositen als pulmons, poden passar al torrent sanguini i causar estrès oxidatiu, inflamació cel·lular sistèmica i una cascada de reaccions en tot l’organisme.
Una amenaça global en augment
Les investigacions més recents indiquen que el problema va en augment amb el canvi climàtic. En un treball publicat a la revista Science, es calculava que el nombre de persones exposades al fum d’incendis ha crescut un 40% entre 2002 i 2021, i s’estimava que 1,53 milions de morts a escala mundial són atribuïbles a la contaminació atmosfèrica induïda per incendis forestals.
Díaz Jiménez, des de la Unitat de Referència en Canvi Climàtic, Salut i Medi Ambient Urbà de l’ISCIII, ha manifestat que les xifres estan “infraestimades”, atès que només es contemplen els efectes de les partícules PM2.5 i no de compostos com l’ozó troposfèric, que és molt més nociu. “El problema és que les partícules dels incendis són molt més perilloses que les que tenen origen en un motor de combustió, perquè tenen benzopirens, que són cancerígens, i alguns estudis parlen d’un impacte en salut de fins a cinc i deu vegades major”, ha recalcat Díaz Jiménez.
Els experts coincideixen en el fet que les partícules fines dels incendis són més tòxiques que les provocades pel trànsit a les ciutats. Pel que han observat, en els dies posteriors al foc, aquestes partícules baixen les defenses de les persones més vulnerables i generen infeccions respiratòries greus, com ara grip i pneumònia. I, a mitjà termini,també poden empitjorar malalties cròniques, respiratòries o cardiovasculars.
La incògnita
Encara no hi ha dades concretes sobre l’impacte dels megaincendis d’aquest agost. Tot i això, els investigadors anticipen que els ingressos hospitalaris derivats de l’última onada seran majors que fa una dècada, per la combinació de factors com les onades de calor, la pols sahariana i una atmosfera propícia a mantindre l’aire immòbil durant molts dies.
