Aquest matí, en una breu disposició, el Tribunal Constitucional espanyol anunciava l’admissió a tràmit del Recurs d’inconstitucionalitat núm. 3276-2025, que fa referència als articles 1, 2, 3, 4 i 5, la disposició addicional primera i els annexes I i II del Decret-llei 4/2025 del Govern valencià. El Decret en concret fa referència a la modificació de la Llei de l’Horta que deixa desprotegides un total de 3.800 hectàrees de les més d’11.000 d’horta protegida repartides en quinze pobles, moltes de les quals, a més, es troben en zones potencialment inundables.
El recurs va ser signat per més de cinquanta diputats al Congrés espanyol –aquest és el nombre mínim que marca la llei- de les formacions Compromís, PSOE, Sumar, Podem i ERC, una aliança que va permetre elevar els dubtes sobre la norma a l’alt tribunal.
La diputada de Compromís, Paula Espinosa, ha celebrat la decisió del Constitucional “just el Dia Mundial del Media Ambient” i l’ha considerat una “important victòria” i un “primer pas” per a la protecció d’un territori que és “garantia de sobirania alimentària, resiliència al canvi climàtic i del patrimoni cultural valencià”.
La impugnació del citat decret-llei es basa en fins a mitja dotzena d’articles de la Constitució espanyola, entre els quals destaquen els articles 45 –que proclama el dret a gaudir d’un medi ambient adequat- i 46, sobre la promoció del patrimoni cultural, tenint en compte que l’horta ha estat reconeguda per la FAO com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) i el Tribunal de les Aigües és Patrimoni Immaterial per la UNESCO.
Amb tot, fonts jurídiques consultades posen més èmfasi en els arguments formals, que discuteixen l’adequació del decret llei com a fórmula per modificar la llei, ja que consideren que en aquest cas no es justifiquen els motius d’urgència (article 86) i suposa, per tant, una vulneració de la seguretat jurídica (article 9.3).
També s’apel·la als articles 137 i 140 sobre autonomia dels municipis per denunciar la supressió del Consell de l’Horta, un òrgan de participació dels municipis afectats, que perden així competències.
Llei de l’Horta
La reforma de la llei 5/2018, coneguda com la Llei de l’Horta, va ser aprovada el 4 de febrer pel govern de Carlos Mazón, i comporta la desprotecció de la tercera part de l’horta protegida durant el govern del Botànic, segons les denúncies de Per l’Horta.
Els canvis legislatius, justificats per la DANA ja que, sempre segons l’actual Consell, «l’excés de protecció» impedia les actuacions als barrancs que haurien mitigat les conseqüències de la riuada del 29 d’octubre, facilitaran la urbanització d’un total de 3.800 hectàrees de les més d’11.000 d’horta protegida repartides en quinze pobles, moltes de les quals, a més, es troben en zones potencialment inundables.
En total es desprotegeixen 3.800 hectàrees repartides entre l’Horta Sud afectada per la DANA –concretament Picanya, Paiporta, Torrent i Catarroja- i especialment onze pobles a l’horta de la Séquia Mare de Montcada a l’Horta Nord –Puçol, el Puig, Pobla de Farnals, Massamagrell, Massalfassar, Emperador, Albuixec, Albalat dels Sorells, Museros, Foios i la pedania de Mauella, al terme municipal de València-, on Mercadona té nombrosos interessos urbanístics.
Des de llavors, la campanya de denúncia per aquesta reforma ha anat pujant d’intensitat amb diferents mobilitzacions i formes de protesta.
