Un estudi científic revela que els Prochlorococcus, diminuts cianobacteris que produeixen fins a un 20% de l’oxigen de la Terra, són molt més vulnerables al calfament global del que es pensava. La investigació apunta que la població d’aquest bacteri clau per al planeta podria descendir a la meitat si la temperatura dels oceans continua augmentant.
Aquestes cèl·lules d’entre 0,3 i 0,4 micres van ser descobertes a mitjans dels anys huitanta del segle passat per Penny Chisholm i el seu equip, quan van inspeccionar els oceans amb una nova eina. Des d’aleshores, s’han considerat essencials per a l’equilibri planetari, fins al punt de ser definides com “el microorganisme que fa funcionar el planeta en secret”.
Vulnerabilitat davant l’augment de la temperatura
El treball, liderat per François Ribalet de la Universitat de Washington i publicat en la revista Nature Microbiology, assenyala que, contràriament al que es pensava, els Prochlorococcus no es beneficien del calfament oceànic. “La seua temperatura d’esgotament és molt més baixa del que pensàvem”, manifesta Ribalet. “Els models anteriors assumien que les cèl·lules continuarien dividint-se a un ritme que no poden mantindre perquè manquen de la maquinària cel·lular per a afrontar l’estrés tèrmic”.
Les dades indiquen que, en escenaris de calfament moderat, aquest microorganisme podria patir reduccions poblacionals d’un 17% als tròpics, mentre que amb un augment més intens de la temperatura el descens poblacional arribaria al 51% abans del 2100.
Impacte en la cadena alimentària marina
Els resultats de la investigació, basada en dades recopilades durant una dècada en vaixells que naveguen per l’oceà Pacífic, mostra que aquests bacteris es reprodueixen millor amb temperatures entre 19 i 29 °C, però quan se superen els 29 °C, la seua taxa de divisió es redueix a un terç. La taxa de divisió cel·lular varia amb la latitud, i es creu que està relacionada amb la quantitat de nutrients disponibles, la llum solar o la temperatura.
Ribalet apunta que la distribució geogràfica dels Prochlorococcus s’estendrà cap als pols, però això comportarà un canvi d’hàbitat amb possibles conseqüències dràstiques per als ecosistemes tropicals i subtropicals. “En alta mar, als tròpics, l’aigua és d’un blau brillant i bell, perquè conté molt pocs microorganismes, a part de Prochlorococcus”, remarca. La seua desaparició podria trencar la base de la cadena alimentària marina, que manté des de petits herbívors aquàtics fins a les balenes.
Substituts limitats
Un possible relleu seria el Synechococcus, un altre cianobacteri capaç de tolerar temperatures més altes. Tot i això, és més gran, necessita més nutrients per a sobreviure, i els investigadors adverteixen que no és clar que puga dur a terme el mateix paper ecològic.
“Si Synechococcus pren el control, no és segur que altres organismes puguen interactuar amb ell, de la mateixa manera que ho han fet amb Prochlorococcus durant milions d’anys”, subratlla Ribalet.
Preocupació científica
Per a Xosé Anxelu G. Morán, investigador del Centre Oceanogràfic de Xixón (IEO-CSIC), els resultats suposen una sorpresa per a la comunitat científica. “El que venen a dir és que l’augment de la temperatura a les zones tropicals no donarà com a resultat més proclorococos, sinó menys, i això és preocupant, en el sentit que no sabem què passarà”, assenyala. “És clar que es reorganitzarà el sistema, però què menjaran els depredadors naturals que el consumien? Pot haver-hi efectes que poden donar lloc a un ecosistema distint”, adverteix.
Morán alerta que si aquests bacteris desapareixen de les zones més extenses de l’oceà, altres espècies no podran compensar la pèrdua. “I si tenim menys massa de productors primaris, les conseqüències poden ser bastant importants, fins i tot dramàtiques en el futur”, afirma.
En la mateixa línia, Carlos Duarte, un dels biòlegs marins més rellevants del món, recorda que hi ha una tendència global cap a l’expansió dels deserts oceànics, que ja cobreixen prop del 70% de la superfície marina. Subratlla que aquesta situació afectarà la producció pesquera i el subministrament mundial d’aliments i augura que “l’oceà encara té marge per a resistir el calfament, però aquest marge és cada vegada més estret”.
.
