Save the Children alerta que, almenys una vegada a l’any, nou de cada deu xiquets al País Valencià patiran els efectes d’un fenomen climàtic extrem. Així ho constata l’informe Nascuts en la crisi climàtica, elaborat per aquesta organització, que analitza l’impacte del canvi climàtic sobre la infància en diferents escenaris d’escalfament global.
Entre els episodis que poden afectar-los, hi ha les danes, però també onades de calor, sequeres, inundacions, incendis forestals o pèrdues de collites. L’estudi assenyala que els xiquets en situació de pobresa són encara més vulnerables davant aquests riscos.
L’informe, publicat amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra el 5 de juny, revela que el País Valencià és un dels territoris de la península Ibèrica amb més menors exposats, només superat per Aragó (97%), Catalunya (96%) i La Rioja (94%).
L’estudi de Save the Children presenta tres possibles escenaris sobre el calfament global el 2100. Una línia analitza què ocorreria si s’aconsegueix assolir l’objectiu acordat pels països que formen part de l’Acord de París -que l’augment de la temperatura mitjana global no supere els 1,5°-, què succeiria si la temperatura mitjana global augmenta en 2,7° -el compromís que els països han aconseguit fins ara-, o si no es prenen mesures reals i l’augment ascendeix fins als 3,5°.
Segons les previsions actuals, es camina cap a un augment de 2,7 °C de la temperatura mitjana global. Si aquesta hipòtesi es fa realitat, això significaria que el 90% dels infants nascuts el 2020 en territori peninsular s’enfrontarien a una exposició sense precedents a les onades de calor. Una xifra que es reduiria al 65% si es compleix l’objectiu de l’Acord de París.
La dana, “un toc d’atenció”
La dana que va assotar algunes comarques del País Valencià el 29 d’octubre hauria de ser un toc d’atenció. El que va passar en diversos municipis —amb víctimes mortals, famílies afectades, escoles tancades, pèrdues d’habitatge i ingressos— és una mostra clara de les conseqüències d’una emergència climàtica per a la qual no estem preparats.
“La falta d’adaptació i preparació ha tingut conseqüències catastròfiques. Milers d’infants han patit interrupcions educatives i un fort impacte emocional i mental que encara arrosseguen”, ha denunciat Rodrigo Hernández, responsable de l’organització davant l’emergència.
Pobresa i fenòmens extrems
El problema s’agreuja encara més per a la infància més vulnerable. Aquells que mostren situació de pobresa són els més exposats als efectes del calfament global, ja que viuen en zones més afectades i tenen menys recursos per protegir-se. Al País Valencià, més de 260.000 menors —quasi un 30% del total— es troben atrapats en aquesta doble amenaça: pobresa i fenòmens meteorològics extrems.
Tot i que les comunitats autònomes més afectades per la combinació de pobresa i crisi climàtica són Andalusia, Múrcia i Extremadura, el País Valencià ocupa una posició crítica. Davant aquesta realitat, l’ONG exigeix acció immediata. Reclama que es pressione els governs per limitar l’escalfament global a 1,5 °C —tal com estableix l’Acord de París— i que s’implementen plans d’adaptació climàtica amb perspectiva d’infància, garantint finançament específic per a protegir els més menuts i donar-los veu en les decisions que marcaran el seu futur.
“Com a societat, hauríem d’haver aprés del que ens ha passat amb la dana. Encara hi som a temps de protegir el planeta. El futur de la infància està en joc”, conclou Hernández.
