Al País Valencià existeixen 48 aiguamolls i el 60% de la superfície d’aquestes zones humides té actualment un ús agrícola, compatible en la majoria dels casos amb la seua conservació, segons ha informat la Generalitat en un comunicat.
El director general de Medi Natural, Alfredo González, ha participat aquesta setmana en la celebració del Dia Mundial dels Aiguamolls en la Marjal de Borrons, a Xeresa, on ha destacat la importància d’aquest aiguamoll com a exemple d’integració i convivència entre zones humides i agricultura.
“Si bé, durant algun temps, la competència pels recursos hídrics entre l’agricultura i el manteniment dels aiguamolls va fer que semblara incompatible la conservació dels uns i els altres, a la Comunitat Valenciana existeixen importants exemples històrics de convivència i aprofitament mutu, de fet, els aiguamolls s’assorteixen de tornades de reg agrícoles i els camps es reguen amb recursos que depuren i emmagatzemen els aiguamolls”, ha assegurat González.
Destaquen, en aquest sentit, els cultius de l’arròs en L’Albufera, les hortalisses en la Marjal d’Almenara, els cítrics de la Marjal de Nules, cultius de cítrics i hortícoles en la Marjal de La Safor, i hortícoles i arrossars en la Marjal de Pego-Oliva.
Així mateix, el País Valencià és l’autonomia amb major renda agrícola generada en els aiguamolls i, en conseqüència, es generen 7.500 ocupacions directes i 9.000 indirectes.
El Dia Mundial dels Aiguamolls és una efemèride de la signatura del Tractat de Ramsar, en 1971 que se celebra tots els anys amb la finalitat de conscienciar la població de la importància de la conservació d’aquests ecosistemes. La Convenció Internacional de Ramsar és l’Organisme Internacional que vetla pels aiguamolls.
Aquesta Organització escull un lema cada any i en aquesta ocasió és Agricultura i Aiguamolls. Junts pel Progrés. La Convenció vol amb açò deixar clar que aiguamolls i agricultura no són enemics ni oponents i que poden conviure en harmonia com ho demostren tantes zones humides valencianes en les quals es practica l’agricultura en major o menor mesura.
