Descobreixen habilitats matemàtiques en els mamífers marins

Europa Press / València

Un estudi realitzat pel Grup d’Estudi del Comportament Animal i Humà de la Universitat Complutense de Madrid sobre cognició animal, en el qual ha participat l’Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, ha demostrat que les habilitats matemàtiques en els mamífers marins són almenys comparables a les quals posseeixen els primats superiors.

Els treballs s’han centrat en l’anàlisi de la cognició numèrica del lleó marí sud-americà (Otària flavescens) i de la beluga (Delphinapterus leucas) a través d’un protocol que permet esbrinar si els individus són capaços de discriminar entre diferents quantitats, la qual cosa es denomina l’habilitat d’estimació relativa de quantitats. Es tracta de la primera vegada que es realitza una recerca d’aquest tipus amb aquestes espècies.

L’estudi de les capacitats matemàtiques en aquest grup zoològic ofereix informació nova sobre l’abast i els processos que subjauen a aquesta capacitat, i contribueix a incrementar el coneixement sobre els processos evolutius que han donat lloc a l’origen de la capacitat de cognició numèrica en tot el regne animal, incloent els humans.

Una xiqueta contempla un exemplar de beluga.

L’experiment va consistir a oferir a cada animal l’opció de triar entre dues safates separades amb quantitats diferents de peix. En tots els casos els animals escollien una safata discriminant les quantitats mitjançant l’ocupació de la vista. En el cas de la beluga es va realitzar amb les safates cobertes, la qual cosa va permetre que l’animal es recolzara en l’ocupació de l’ecolocalització, el biosonar que utilitzen tant els dofins com les ratapinyades.

lmatge d’un exemplar de lleó marí sud-americà

La diferència podria estar en la memòria

Durant l’estudi, els científics també han trobat algunes diferències en la manera d’estimar quantitats dels cetacis respecte a la majoria dels altres animals fins ara estudiats. Així, el lleó marí utilitza mecanismes de comparació de quantitats aproximadament, mentre que en el cas del dofí i la beluga sembla que el mecanisme utilitzat estiguera més relacionat amb l’estimació del nombre exacte de peixos presents en cadascuna de les safates.

Una possible explicació d’aquesta diferència radica en la gran memòria que semblen tenir aquests animals que, igual que ocorre amb els elefants, els permet emmagatzemar més “arxius” d’objectes que a la resta de les altres espècies estudiades. Les demandes pròpies del mitjà aquàtic podrien haver-los dotat d’una manera de processament cognitiu singular i eficaç.

Els resultats d’aquests estudis realitzats en el lleó marí i en la beluga s’han publicat en dues revistes científiques prestigioses: Animal Cognition i Behavioural Processes.