La plataforma Ōriwa, que va sorgir arran de l’incendi de Begís (l’Alt Palància) del 2022, denuncia que tres anys després del foc que va calcinar 10.400 hectàrees dels termes municipals de Begís, el Toro, Sacanyet, Teresa i Toràs, “la major part de l’arbratge cremat hi roman”.
L’entitat assenyala que “el podriment d’una àmplia franja a la base dels pins accelera les caigudes, amb la consegüent erosió i dany de les espècies que han començat a ressorgir”. D’altra banda, continua, “la caiguda dels arbres en un sòl que comença a recuperar matèria orgànica pot exhaurir la capacitat d’aquestes espècies per a regenerar-se, com ja ha ocorregut en el terme de Sacanyet, afectat per dos incendis”. “A aquests fets cal sumar les plagues de tèrmits i altres que estan atacant la fusta”, remarca.
Abandó de les zones amb més pendents
Ōriwa explica que, “després d’un incendi, la Generalitat és la responsable de triar les parcel·les afectades que eixiran a subhasta per a ser talades per empreses fusteres” i que, en el cas dels termes afectats, “l’elecció ha sigut desigual, ja que s’ha actuat a les zones més planes i s’han abandonat les hectàrees de muntanya amb pendents forts”.
Segons l’organització, “s’estima que un 60% de l’arbratge ha sigut talat, no retirat íntegrament”, incloent-hi, “en el cas de Begís, que té el territori més escarpat i va ser el centre del desastre”, les parcel·les en què se n’ha encarregat l’Ajuntament, “per a evitar solsides i tragèdies humanes a les zones pròximes als camins més transitats”.
En aquest sentit, l’entitat subratlla que “els professionals recomanen talar l’arbratge i protegir la superfície fent dics de contenció per a afavorir la reforestació natural”.
Canvi de model
Coincidint amb el tercer aniversari de l’Incendi, la Generalitat ha anunciat una inversió de 7,7 milions d’euros en els territoris cremats el 2022 de la Vall d’Ebo (la Marina Alta) i Begís, però Oriwa indica que “es desconeix si tots els consistoris seran informats o consultats i si es desenvoluparà un model de gestió forestal per a previndre incendis amb la reforestació d’arbre autòcton adaptat a cada tipus de sòl”.
Ōriwa defensa “l’adaptació dels aprofitaments de la muntanya a un model anterior a les plantacions de Pinus Halepensis dels anys 70, amb espècies autòctones resistents com ara alzines, coscolles, savines, teixos, lledoners o arbratge que aporte una ajuda econòmica als habitants com ocorria en el passat”.
“La gestió forestal ha de tindre en compte la situació socioeconòmica i fer una intervenció que combine l’aprofitament de la llenya i de les espècies autòctones rendibles”, recalca. “Noves plantacions de pi estarien sembrant els incendis d’un futur molt pròxim”, insisteix.
Per això, deixa clar que “no s’entén un pla de restauració sense abordar la retirada de l’arbre cremat i mesures que aporten nutrients en les grans extensions ja degenerades”.
“La gestió de la muntanya ha de ser una realitat per a aconseguir alhora que els nostres municipis recuperen població, serveis i es convertisquen novament en unes terres d’oportunitats”, conclou Ōriwa.
