L’estat de l’Albufera preocupa. I la preocupació s’ha incrementat després de la dana del 2024, quan milers de tones de fang i residus van ser empeses fins a l’aiguamoll, agreujant una deterioració ecològica que els experts recorden que ja venia d’abans.
Entitats ambientalistes com Ecologistes en Acció de València, Acció Ecologista-Agró, Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Per l’Horta i Xúquer Viu adverteixen de la persistència i agreujament de problemes “ecològics i de governança” que són assenyalats des de fa anys per la comunitat científica i pel teixit ambiental i ciutadà vinculat al parc natural. Destaquen sobretot el desinterés de les diferents administracions, ja que les entitats denunciants recorden que “encara no s’han elaborat les Normes de Gestió de la Xarxa Natura 2000, mentre que el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals data del 1995 i el Pla Rector d’Usos i Gestió del 2004, tots dos actualment en procés de revisió”. A més, també són molt crítics amb la candidatura de l’Albufera com a Reserva de la Biosfera de la UNESCO que està promovent l’Ajuntament de València amb el suport de la Generalirat.
“Missió Ramsar”
Per tal de començar a buscar solucions a aquests problemes, les entitats citades han sol·licitat formalment a la Secretaria de la Convenció Ramsar la seua intervenció. La Convenció o Conveni Ramsar és un tractat internacional per a la conservació i l’ús sostenible de les zones humides signat el 1975 i que té la capacitat per assessorar les diferents administracions en aquests punts. És el que es coneix com a “Missió Ramsar d’Assessorament”.
L’última Missió Ramsar que va visitar l’Albufera es va realitzar en 2006 en el marc de la modificació del reglament jurídic de l’aiguamoll, per a, entre altres qüestions, transformar a sòl urbanitzable una part per a reallotjar les famílies de La Punta expropiades i desallotjades dels seus habitatges per les obres de la Zona d’Activitats Logístiques del Port de València.
Ara, la petició actual d’una nova Missió Ramsar es fonamenta en la persistència i agreujament de la deterioració ecològica de l’Albufera després de les inundacions d’octubre del 2024 i en la necessitat d’ordenar les nombroses actuacions iniciades des de diverses administracions, que abasten un ampli ventall com la tramitació dels instruments d’ordenació i gestió de l’espai natural, projectes de restauració o obres d’emergència.
Les entitats demandants consideren que aquesta Missió podria “aportar una mirada experta i independent que ajude a ordenar prioritats i orientar les decisions futures”. Entre els objectius plantejats per a la Missió es troben “valorar de manera integral l’estat ecològic actual de l’aiguamoll després dels recents esdeveniments extrems, analitzar el model de governança i gestió, identificant millores a partir d’experiències en altres aiguamolls Ramsar, o establir un marc de prioritats i una seqüència lògica d’actuacions basada en criteris científics i tècnics i assessorar per a la millora de la coordinació interadministrativa i la participació social en la gestió de l’espai”.
A més de l’Albufera, formen part de la Xarxa Ramsar al País Valencià les Salines de Santa Pola (Baix Vinalopó), les Llacunes de la Mata-Torrevella (Baix Segura), la Marjal de Pego-Oliva (Marina Alta), la Zona Humida de Fondo (Baix Vinalopó) i el Prat de cabanes-Torreblanca (Plana Alta).
