Un estudi signat per experts de la Universitat de València, Avamet i Aemet qüestiona la tesi que assenyala la rambla de Poio o de Xiva com a principal responsable de la riuada del 29 d’octubre de 2024, que va devastar l’Horta Sud. L’informe, que es publicarà pròximament a la revista Investigaciones Geográficas de la Universitat d’Alacant, apunta que la precipitació més intensa es va iniciar almenys una hora abans en les conques dels barrancs de l’Horteta i del Gallego, els “germans menuts” de Poio.
“Les capçaleres de Poio no foren les responsables principals”, asseveren els autors, que plantegen dues hipòtesis: o bé els pics dels tres barrancs es van sumar, fent triplicar el cabal, o bé l’Horteta va colpejar primer, seguit pel Gallego i Poio, laminant el cabal màxim. “El que segur no va ocórrer és que la responsabilitat fora només de Poio”, sentencien.
Segons l’estudi, la rambla de l’Horteta conflueix amb Poio a Torrent, just abans del punt apical de l’avanç al·luvial on es va produir el desbordament. Els autors recorden que l’aforament de Poio al Pla de Quart va registrar 2.283 m³/s abans de trencar-se a les 18:55 h, però que tant l’Horteta com el Gallego aporten les seues aigües després d’aquest punt, per la qual cosa el seu cabal real no va poder ser mesurat.
Els especialistes remarquen que “els volums de precipitació de 16 h a 19 h en la part baixa de la conca, aigües avall de l’aforament, foren més grans que el que s’havia recollit aigües amunt”. A més, la distribució espacial i temporal de la pluja indica que els barrancs de l’Horteta i del Gallego van experimentar els primers aiguats amb una hora d’antelació respecte a les capçaleres Poio.
Entre els autors de l’estudi hi ha Alejandro J. Pérez Cueva i Ghaleb Fansa Saleh (Universitat de València), Rafael Armengot Serrano i Adrià Revert Ferrero (Avamet) i José Ángel Núñez Mora (Aemet), que insisteixen que cal un model hidràulic basat en dades de precipitació desagregades per a reconstruir la riuada amb rigor.
