Víctimes de la catastròfica dana del 29 d’octubre, que va deixar 228 víctimes mortals i danys materials en diverses comarques del País Valencià, han participat aquest dimarts en un acte que ha tingut lloc a Torrent (l’Horta Sud), coincidint amb el Dia Europeu de Víctimes del Canvi Climàtic, amb l’objectiu d’exigir als polítics que actuen contra l’emergència climàtica.
Així ho han reclamat la presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals de la Dana, Rosa Álvarez, la portaveu de l’Associació Víctimes de la DANA 29 d’octubre, Mariló Gradolí, i la representant de Damnificats dana Horta Sud, Elisabeth González, en un esdeveniment en el qual ambaixadors del Pacte Climàtic Europeu han retut homenatge a les víctimes de la dana. També ha estat present l’alcalde de Sedaví i president de la Mancomunitat de l’Horta Sud, José Cabanes.
“Menysprear-ho o negar-ho, mata”
Rosa Álvarez, durant la seua intervenció, ha exposat que “fa anys que veiem que no existeixen quatre estacions, que parlem del canvi climàtic, i el passat 29 d’octubre es va patir als pobles valencians i va afectar milers de famílies”. “Va ser el major desastre climàtic, que no natural, d’Europa. Ens van furtar 228 persones“, ha lamentat. En aquesta línia, ha afirmat que “ja el tenim ací” i que “cal tindre-ho en compte en l’àmbit polític i en les accions quotidianes”.
També ha subratllat que el 29 d’octubre moltes persones es van convertir en dobles víctimes: “Si no s’haguera produït el fenomen atmosfèric, no haurien mort molts ciutadans; però si els governants hagueren activat tots els sistemes de prevenció i avisos a la població, en ple segle XXI, ben avançat, amb coneixements tècnics, les morts o la majoria de les morts s’haurien evitat“, ha denunciat.
A parer seu, “menysprear el canvi climàtic, fer polítiques per a fer prevaldre l’oportunisme de negoci i tindre una visió mercantilista equivocada, mata. I l’associació ho sap molt bé, podem donar fe d’això. Lluitem contra el canvi climàtic i les polítiques que el neguen i el menyspreen“, ha conclòs.
“Exigim responsabilitats“
Per part seua, Mariló Gradolí ha insistit que “els 228 morts no van morir només pel fenomen climàtic, sinó també per la gestió irresponsable que va haver-hi”. “Víctimes d’un Consell i d’un president que va fallar quan més el necessitàvem. Amb la mateixa informació, la Universitat de València (UV) va actuar, i va actuar bé, amb això va evitar morts i danys personals. Encara que aquest siga un acte institucional, exigim responsabilitats“, ha asseverat.
Gradolí ha assenyalat que “el 29 d’octubre, mentre milers de persones s’enfrontaven a la tragèdia, Mazón no era on li corresponia. La seua inacció i el desmantellament previ d’emergències va contribuir a transformar el desastre en una tragèdia humana”. “No permetrem que es tape la veritat”, ha recalcat.
“El canvi climàtic té rostre, nom i memòria”
Finalment, Elisabeth González ha assenyalat: “La nostra experiència és un exemple que el canvi climàtic té rostre, nom i memòria“. No obstant això, ha censurat que “es continua construint en zones inundables, desprotegint el territori. La tragèdia no sols és climàtica, calen polítiques”.
Per tot això, ha demanat solucions “clares, eficaces i urgents” i ha reivindicat, entre altres mesures, prohibir la construcció en zones inundables i eliminar qualsevol excepció urbanística que ho permeta; evitar habitatges en plantes baixes en zones de risc i fomentar aparcaments verticals; evitar l’acumulació de vehicles privats en vies publiques en zones de risc especialment; fomentar el transport public amb línies de bus, tramvia i servei de mobilitat, i eliminar barreres físiques que impedeixen el pas de l’aigua”. “Tenim memòria i demanem solucions. No som xifres, som persones”, ha afirmat.
Ciència contra negacionisme
Per la seua banda, l’alcalde de Sedaví, José Cabanes, ha ressaltat que “les institucions hem d’anar tots a l’una en l’aplicació de mesures. En la Mancomunitat estem per a buscar consensos, coordinar-nos i oferir-nos perquè, davant un fenomen així, les conseqüències no siguen tan doloroses”.
Cabanes ha dit que s’ha de treballar “de la mà de la ciència contra el negacionisme“, i ha apuntat que la col·laboració de les institucions serà “clau” en la prevenció i recuperació de la comarca afectada per la dana.
Finalment, Cabanes s’ha centrat en el treball psicològic: “Cada 29 tenim un record, una imatge, un soroll que ens recorda el que va passar aquell dia”.” Demane, sobretot, treballar la part emocional”, ha remarcat.
