El barranc de Xiva o de Poio va assolir un cabal màxim, al seu pas per Torrent (l’Horta Sud) el dia de la dana del 29 d’octubre del 2024, “equivalent a dues piscines olímpiques per segon i els estrets aigües avall el van desbordar”. Aquesta és una de les conclusions de l‘Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (UV), que ha publicat un estudi que detalla els pics de cabal de les conques dels rius Túria i Magre i els barrancs afluents a l’Albufera de València, i els colls de botella i la seua influència en els desbordaments.
En concret, el barranc, a Torrent, va registrar 5.678 m³ per segon (un m³/seg equival a 1.000 litres en una secció d’un metre per un metre, en un segon); el màxim del Magre a Carlet (la Ribera Alta) va ser de 4.198 m³/seg, i el Túria a Pedralba (la Serrania) va registrar un pic de 2.596 m³/s.
“El cabal mitjà de la rambla de Xiva per Torrent equival a l’aigua que ompliria dues piscines olímpiques cada segon (50 per 25 metres amb quasi tres de profunditat); o l’aigua que podrien portar 300 camions cisterna plens cada segon”, explica en un comunicat Juan Soria, professor del Departament d’Ecologia (Facultat de Ciències Biològiques) de la Universitat de València que ha liderat aquesta investigació publicada en la revista Water.
El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats ha premiat recentment la contribució científica de Juan Soria a la reconstrucció després de la dana.
Colls de botella
L’estudi identifica els “colls de botella” a la xarxa de drenatge hidrològic. Aquests punts crítics tenen lloc on la secció aigües avall d’un canal és significativament menor que la secció aigües amunt. Al barranc de Xiva, la confluència amb el barranc de l’Horteta a Torrent va llançar una secció mullada transversal de 2.271 m². No obstant això, la secció està restringida progressivament aigües avall, reduint-se en una distància de 10 km a 205 m² prop de Massanassa (l’Horta Sud).
Aquest embotellament “va ser la causa de la inundació generalitzada entre Torrent i Massanassa, que va resultar en danys materials i nombroses víctimes”, detalla Rafael Muñoz, primer signant de l’article.
Un exemple destacat també és el riu Magre, on es va observar una reducció dràstica de la secció transversal mullada: va passar de 1.679 m² a Carlet a només 243 m² a Algemesí. Aquesta reducció explica el desbordament massiu, estimat en 3.590 m³/seg, que va inundar Algemesí i les àrees circumdants. La validesa d’aquest procediment empíric de mesura va ser rigorosament provada mitjançant l’equació de Manning, que s’utilitza àmpliament en el càlcul hidrològic a partir de variables com el pendent, la classe de llit i la secció d’aquest.
Des d’una perspectiva ecològica, l’impacte en l’Albufera va ser greu, amb un descens del 82% en la conductivitat de l’aigua per davall dels valors predana. A més, s’ha dipositat una substancial capa de sediment al fons de la llacuna, un fenomen que ja va ser destacat per estudis preliminars sobre la sedimentació.
Planificació territorial
“L’estudi subratlla la necessitat urgent d’utilitzar aquestes dades obtingudes per a actualitzar les eines de planificació territorial, com el Patricova, i implementar intervencions estructurals per a millorar la capacitat dels llits”, destaca Noelia Campillo, també participant en aquesta investigació.
L’esdeveniment del 2024 va ser el més important en la conca del barranc de Xiva en els últims 80 anys, el segon en la del Túria i el tercer en la del Xúquer, segons els registres consultats. Els investigadors assenyalen que la probabilitat d’una inundació similar és del 8,8% per a la conca del Xúquer i del 2,5% per a les conques del Túria i Poyo, apunta Juan Víctor Molner, també signant de l’article científic.
Els investigadors van emprar una metodologia empírica postesdeveniment per a aconseguir l’estimació dels cabals màxims en determinats punts concrets de les conques a causa de la naturalesa esporàdica i impredictible d’aquests fenòmens i les limitacions dels sistemes de recopilació de dades en temps real durant avingudes extremes com el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (SAIH).
L’enfocament es va basar en l’anàlisi de l’evidència física deixada pel màxim nivell de la inundació, utilitzant el càlcul de la secció transversal banyada en 25 punts clau de mostreig. Utilitzant la xarxa oficial de dades de mesurament de cabals existent, es va estimar la velocitat mitjana de l’aigua. Els resultats van llançar estimacions de cabals màxims en diversos llocs, que van superar en gran manera la capacitat de transport dels llits, provocant importants inundacions i desbordaments.
