Malgrat els dubtes inicials, finalment, el PSOE s’ha adherit a la iniciativa de recórrer la reforma de la Llei de l’Horta al Tribunal Constitucional. El moviment ha estat important, ja que són necessaris un mínim de 50 congressistes o senadors per poder tramitar aquest tipus de recurs, pel que Compromís en solitari –ni tant sols amb els seus aliats de Sumar- tenia capacitat legal per fer-ho.
Aquest matí, una foto de família a les escales del Congrés espanyol ha certificat aquesta àmplia coalició –que ha inclòs també diputats de Podem i ERC- per tal d’intentar aturar als tribunals una llei que han qualificat com a “regressiva” i que té com a únic objectiu “fomentar l’especulació urbanística”.
Per impugnar el decret-llei del Govern valencià, les formacions citades apel·len fins a mitja dotzena d’articles de la Constitució espanyola. Entre els quals destaquen els articles 45 –que proclama el dret a gaudir d’un medi ambient adequat- i 46, sobre la promoció del patrimoni cultural, tenint en compte que l’horta ha estat reconeguda per la FAO com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) i el Tribunal de les Aigües és Patrimoni Immaterial per la UNESCO.
Amb tot, fonts jurídiques consultades posen més èmfasi en els arguments formals, que discuteixen l’adequació del decret llei com a fórmula per modificar la llei, ja que consideren que en aquest cas no es justifiquen els motius d’urgència (article 86) i suposa, per tant, una vulneració de la seguretat jurídica (article 9.3).
També s’apel·la als articles 137 i 140 sobre autonomia dels municipis per denunciar la supressió del Consell de l’Horta, un òrgan de participació dels municipis afectats, que perden així competències.
Llei de l’Horta
La reforma de la llei 5/2018, coneguda com la Llei de l’Horta va ser aprovada el 4 de febrer pel govern de Carlos Mazón, comportant la desprotecció de la tercera part de l’horta protegida durant el govern del Botànic, segons les denúncies de Per l’Horta.
Els canvis legislatius, justificats per la DANA ja que, sempre segons l’actual Consell, «l’excés de protecció» impedia les actuacions als barrancs que haurien mitigat les conseqüències de la riuada del 29 d’octubre, facilitaran la urbanització d’un total de 3.800 hectàrees de les més d’11.000 d’horta protegida repartides en quinze pobles, moltes de les quals, a més, es troben en zones potencialment inundables.
En total es desprotegeix 3.800 hectàrees repartides entre l’Horta Sud afectada per la DANA –concretament Picanya, Paiporta, Torrent i Catarroja- i especialment onze pobles a l’horta de la Séquia Mare de Montcada a l’Horta Nord –Puçol, el Puig, Pobla de Farnals, Massamagrell, Massalfassar, Emperador, Albuixec, Albalat dels Sorells, Museros, Foios i la pedania de Mauella, al terme municipal de València-, on Mercadona té nombrosos interessos urbanístics.
Des de llavors, la campanya de denúncia per aquesta reforma ha anat pujant d’intensitat amb diferents mobilitzacions i formes de protesta.
