Un equip científic de l’Institut Àrtic i Antàrtic de Rússia (AANII) ha localitzat a l’arxipèlag de Franz Josef Land, a l’extrem nord d’Euràsia, un extens conjunt d’ossos de balena que romanien ocults sota una glacera. La descoberta, considerada un jaciment paleontològic sense precedents a la regió polar russa, ha sigut possible a conseqüència del ràpid retrocés del gel a la remota illa de Wilczek. La glacera s’ha dividit en dos blocs en menys de vint anys i ha deixat al descobert una antiga terrassa marina.
En aquest indret, antigament cobert per la mar, han aparegut restes de grans cetacis, algunes en un estat de conservació excepcional. Segons Nikita Demidov, investigador de l’AANII, la distribució dels esquelets indica un “episodi sobtat d’elevació del nivell de la mar” que hauria tingut lloc fa milers d’anys. Els especialistes descarten qualsevol intervenció humana, a diferència d’altres llocs, com el conegut Whale Bone Alley a Yttygran.
Un descobriment paleontològic inesperat i sorprenent
Els ossos apareixen dispersos entre el permagel, en un estat de conservació desigual: aquells més pròxims al nucli de gel mantenen una integritat impressionant, amb detalls estructurals intactes, mentre que els que estan més a prop de la costa mostren signes de deteriorament pel desglaç recent.
Aquest contrast ha permés als paleontòlegs iniciar anàlisis morfològiques per a identificar les espècies, conéixer la dieta i, si és possible, les causes de la mort. Els experts no dissimulen l’entusiasme i no dubten a qualificar el descobriment del cementeri mil·lenari de cetacis com un dels descobriments paleontològics més reveladors a la regió polar russa.
Un episodi de canvi climàtic sobtat
Per a Demidov, aquest esdeveniment hauria transformat la configuració costanera i els ecosistemes marins de la zona, creant condicions molt diferents de les actuals. La troballa forma part del programa “Universitat Flotant de l’Àrtic 2025” i ha sigut documentada a bord del vaixell científic Professor Molchanov. Els investigadors subratllen que es tracta d’una ocasió única per a estudiar com responen els ecosistemes polars a canvis ràpids del clima, ja que el lloc actua com una autèntica càpsula del temps.
Calfament global
Més enllà del seu valor paleontològic, aquesta sorprenent troballa és també un recordatori urgent: entre l’any 2000 i el 2023, la Terra ha perdut més de 6.542.000 milions de tones de gel glacial, i la velocitat de fusió a l’Àrtic ha crescut un 5%. La desaparició del permagel no només deixa al descobert restes de fauna prehistòrica, sinó que allibera gasos d’efecte hivernacle atrapats durant segles, accelerant encara més el canvi climàtic.
Per aquest motiu, els científics han aprofitat l’expedició per a estudiar la dinàmica del permagel i han iniciat perforacions al cap de Zhelaniya, a Nova Terra, per a mesurar la temperatura del subsol i comprendre millor com es produeix el desglaç en profunditat. Aquestes dades són essencials per a poder predir l’evolució futura del paisatge polar.
Una finestra al passat i… al futur
Amb més d’un segle d’experiència i quasi 1.200 expedicions, l’AANII —dirigit pel doctor Alexander Makarov— manté el seu paper com a sentinella del clima a les regions extremes del planeta. En aquest sentit, no descarten que, a mesura que el gel es retire a altres punts de l’Àrtic, apareguen nous “cementeris” de balenes o d’altres espècies, convertint el retrocés glacial en una finestra que ens parla del passat…, però també del que ens espera si l’escalfament global continua al ritme actual.
El cementeri de balenes és molt més que una simple curiositat científica. És una advertència a la humanitat, un missatge congelat escrit en ossos mil·lenaris.
