RedactaVeu / Llíria.
Calderona, la serra més propera és un reportatge documental produït per l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, dirigit pel periodista Frederic Ibáñez i amb imatge de Robert Ortín, on es descriuen les característiques, la història, el patrimoni i els habitants de la serra més pròxima a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana.
De la mà de diferents especialistes es fa un recorregut per les característiques geològiques, botàniques, paisatgístiques, històriques i pel patrimoni arquitectònic. També es parla d’alguns dels habitants més il·lustres que, al llarg de la història, han viscut o tingut relació amb la serra i els pobles que l’envolten.
Segons expliquen els realitzadors del documental en un comunicat, la proximitat de la Calderona a nuclis urbans ha fet que l’activitat humana en la serra haja sigut intensa al llarg dels segles. Eixa interacció ha modelat el paisatge donant-li un aspecte característic per les activitats econòmiques: la recollida de productes, les indústries extractives i mineres i l’agricultura. Aquesta darrera ha sigut, amb els abancalaments, la que li ha donat un aspecte de mosaic a la serra. En les darreres dècades del segle XX i la primera del XXI s’ha afegit el fenomen urbanístic, que ha canviat l’aspecte de la serra en els perímetres sud-est i oest. La pressió urbanística, juntament amb els incendis patits, sobretot, des de l’últim terç de segle XX i la necessitat de preservar un espai d’alt valor ecològic i paisatgístic, van fer que diverses veus, entitats i col·lectius reivindicaren la necessitat de donar-li una forma legal de protecció, fet que es va transformar en la declaració de parc natural en gener de 2002.
Però la serra Calderona també ha sigut motiu d’observació d’il·lustrats, com ara el cas d’Antoni Josep Cavanilles, o motiu d’inspiració per als poetes de la Renaixença i, fins i tot, territori de lluites i refugi de carlistes, maulets o maquis. Fins arribar al primer terç del segle XX, on, durant la guerra civil espanyola, la Pobleta de Portaceli fou residència del president de la República, Manuel Azaña i, a Nàquera, a la Carrasca, la residència del president del Govern, Juan Negrín, i altres ministres i personalitats de l’època.
