Antella continuarà hui, per segon any consecutiu, la tradició que va recuperar el 2012, de transportar troncs per les aigües del riu Xúquer com durant huit segles s’ha practicat en aquest municipi turístic de la comarca de la Ribera. L’Ajuntament d’Antella, a través de la regidoria de Cultura, és de nou l’organitzador d’aquesta ‘II Maerà’ que passa aquesta vegada a celebrar-se en coincidència amb les festes patronals d’estiu.
En aquesta ocasió, seran els festers d’Antella i un reduït grup de veïns d’aquest municipi, els encarregats de conduir, per un tram del riu d’uns 800 metres de longitud, mig centenar de troncs amb un pes total d’unes 25 tones, únicament amb l’ajuda dels seus ganxos.
L’Ajuntament d’Antella va recuperar l’abril del passat any, amb motiu de la Trobada de Centres d’Ensenyament en València de la Ribera, aquesta tradició mil·lenària que fins a la dècada dels 70 es practica a Antella, per a fer arribar la fusta procedent de la regió muntanyenca de Conca fins als centres de consum i per a la qual va comptar amb l’ajuda i col·laboració dels Gancheros de la Comarca de Priego (Conca), Associació Cultural de Raiers de la Noguera Pallaresa (Lleida), Almadieros de Navarra i l’Associació Internacional de Navateros i Almadieros, que el passat any va presentar la seua candidatura, perquè el transport fluvial de fusta siga declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.
Com a novetat, enguany s’han construït basses de troncs o rais des dels quals els ‘ganxeros’ conduiran els troncs, alguns d’ells de més de 10 metres de longitud i un diàmetre d’1 metre, fins al paratge natural i paisatgístic de l’Assut d’Antella.
Després d’un recorregut d’uns 800 metres, els troncs de diferent calibre hauran de superar el dic inclinat de l’Assut d’Antella, des d’on seran arrossegats fora de l’aigua amb l’ajuda de cavalls i mules.
El transport fluvial de fusta és una pràctica habitual en tots els grans rius del planeta, fins a l’arribada de les societats industrials, amb la qual, durant segles, es proveïa de fusta les grans ciutats per a la construcció de flotes navals, edificis, vies ferroviàries i caixes de taronja, entre altres usos.
La conducció fluvial de troncs de fusta és una activitat que s’ha vingut practicant en aigües del riu Xúquer des de, almenys, el segle XII fins a finals dels anys 60, si bé l’esclat de la Guerra Civil va marcar la seua pràctica desaparició en la totalitat de les conques fluvials de l’Estat, al costat de la construcció de preses.
