A l’inici de la campanya de l’administració per a promocionar l’explotació de la biomassa forestal, Acció Ecologista-Agró va publicar un informe on advertia que aquest procés “només beneficiaria uns pocs”, mentre que “afectaria molt negativament el patrimoni natural” del País Valencià.
Ara, poc mesos després i en acabar de recopilar la informació referent als ajuts concedits els darrers anys, s’ha evidenciat que la predicció dels ecologistes no podia ser més exacta ja que “és realment açò el que ha passat i ara ho sabem amb noms i xifres concretes”.
La Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient fa temps que defensa l’extracció de biomassa forestal, activitat que segons l’administració valenciana serà un element de dinamització econòmica de les comarques d’interior, però “malgrat els seus impactes ambientals, que són molt grans”, segons puntualitza AE-Agró.
En jornades i publicacions impulsades per la Conselleria de Medi Ambient s’arribà a parlar d’un “nou model de desenvolupament rural”, però en la pràctica i segons els ecologistes, “els diners, públics i amb finalitat ambiental, van a parar a uns pocs, que són sempre els mateixos i que actuen sense cauteles ambientals”.
1.618.330 euros per a 8 empreses
En aquest sentit, analitzant les subvencions concedides durant els anys 2009, 2010 i 2011 -veure document adjunt-, “resulta que huit empreses acumulen el 70% de les ajudes -1.618.330,28 euros-, xifra que segurament serà major, ja que s’ha comprovat que alguna d’aquestes empreses comparteix adreça amb altres receptores de subvencions”.
Concretament, les empreses beneficiàries són les següents societats limitades (SL): Maderas Soler, Trabisa, Servicios Mediambientales Soler Torres, Moixent Forestal, Los Cortijos de Caroche, Maderas Esteban Cárcel, Maderas Maiques i Monroyo Industrial.
Segons explica Agró, l’any 2013 les ajudes van canviar significativament, “però només sobre el paper”, ja que es va eliminar l’adjectiu “residual” referit a la biomassa. Malgrat aquest canvi, es presenta el mateix esquema de repartiment i ara 8 empreses -pràcticament les mateixes-, més un particular “que segurament actua en representació d’alguna empresa, pel volum de projectes que acumula”, s’emporten el 76% de les subvencions. És a dir, 701.066,13 euros, només referit a l’any 2013.
Pel que fa a particulars, destaquen alguns noms significatius, com ara Mª Victoria Fernández de Córdova Sánchez de León -presidenta d’AFOVAL, Associació de Propietaris Forestals valencians- o Jaime Lamo de Espinosa i Michels de Champourcin, ministre d’Agricultura amb l’UCD.
Per a AE-Agró, “resulta sorprenent” que en la darrera convocatòria de les ajudes, se subvencione l’extracció de biomassa forestal “sense cap exigència que es tracte de residus, malgrat que els fons europeus estan vinculats al programa Proforbiomed”, que en la seua definició exposa clarament que es tracta de ‘biomassa residual.’
De la mateixa manera, la Directiva Europea d’Energies Renovables pretén promoure l’ús de la biomassa residual i estableix cauteles per a evitar que es danyen els ecosistemes naturals valuosos, especialment en el cas d’espais protegits, els quals, no obstant açò, es veuen afectats per les actuacions promogudes i subvencionades per la Conselleria, així com els MUP -muntanya d’utilitat pública- de finalitat clarament protectora (en aquest cas, adjudicats per subhasta).
Cal recordar que les ajudes concedides provenen de fons europeus FEADER, Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (56,69%); del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (45,80%) i de la Conselleria de Medi Ambient (un extraordinari 0,51%).
AE exigirà explicacions
AE-Agró ha anunciat que s’adreçarà per escrit a la Conselleria de Medi Ambient per demanar aclariments sobre aquests extrems: “Interessa saber si la biomassa extreta ha estat realment de tipus “residual” en els anys que així constava -convocatòries de 2009, 2010 i 2011-.
Els ecologistes també pretenen saber “quin tipus de biomassa és el que ara s’està extraient”, que ja no seria “residual”, segons l’ordre reguladora dels ajuts, així com “cal saber quantes tones de biomassa s’han extret gràcies a aquestes subvencions i a quants arbres equivalen”.
Segons estimacions aproximatives, podrien ser molts milers d’arbres tallats (vora 300.000) amb finançament europeu de finalitat ambiental i amb la pretensió de promoure les energies renovables.
Altre tema a clarificar és el control i les garanties de les actuacions. A AE-Agró els consta “que en molts casos aquestes són molt baixes i estan tolerant-se (i finançant-se) veritables destrosses ambientals”.
En aquest sentit sosté que el sistema de control de la fusta que s’extrau “també sembla molt pobre, basat en els resguards de pesatge en bàscules dels camions carregats de fusta tallada” i apunta que “no queda clar com es pot garantir que no es cobre per duplicat per una mateixa extracció, ja que pot cobrar la subvenció tant el propietari com l’empresa extractora”.
