Crec que el president de la Diputació de València, si és coherent amb el que demana d’utilitzar “el valencià dels nostres pobles” i no “el valencià dels sabuts” (com va dir fa uns mesos), s’hauria d’adreçar als alcaldes de Sevilla i de Madrid, per tal que canvien el nom d’aquestes ciutats, ja que el seus habitants no diuen mai Sevilla, sinó “Zevilla”, ni Madrid, sinó “Madriz”.
El senyor Mompó també s’hauria de dirigir a l’alcaldessa de València, que ha canviat l’accent obert per l’accent tancat del nom de la ciutat (perquè diu que els valencians no pronunciem València, sinó Valéncia), perquè la senyora Català (o Catalá?) també hauria de canviar la “v” per la “b” de València i així que es diguera: Baléncia.
Així, el president Mompó, Vicent (o Visent?) seria conseqüent amb la seua decisió d’abandonar l’Associació d’Editors del País Valencià, per no utilitzar “el valencià dels nostres pobles”. Encara més: el president Mompó ha lamentat que l’AVL utilitze ”una línia allunyada del valencià, del nostre valencià, el que parlem des que hem nascut”.
Fa uns anys, el també indocumentat (i analfabet) Conseller d’Educació de la Generalitat del País Valencià, el Sr. Rovira (un cognom ben català, que vol dir: lloc poblat de roures), va entregar a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua uns consells, perquè aquest conseller vol un valencià “más cercano a la calle” (Levante, 23 d’octubre de 2023).
I encara, el Sr. Juan Carlos Caballero, regidor de l’ajuntament de València (un altre indocumentat que es creu catedràtic de filologia), deia que “defenderemos el bilingüismo cordial, el valenciano de la calle, del que hablaban nuestros abuelos, el valenciano de Valencia y rechazamos la invasión del catalán en nuestra lengua”.
Tant el conseller Rovira com el regidor Caballero com el president Mompó, haurien d’anar a Morella, Benicolet, Petrer, Mutxamel, Borriana o Cocentaina, per vore com parlen els ciutadans d’aquestes localitats. O és que només és vàlid el “valenciano de Valencia”?
Si el Sr. Rovira i el senyor Mompó volen un valencià “más cercano a la calle” i el Sr. Caballero vol “”el valenciano de la calle”, m’imagine que aquests tres personatges tan “eminents”, també voldran un castellà “más cercano a la calle” i per això mateix s’adreçaran d’immediat a la Real Academia de la Lengua (de la mateixa manera que el conseller ho va fer amb l’AVL), per normalitzar expressions “de la calle”, com les següents:
Adió, mu buena
Apalancaao
Buena noche a tos
Espeluznao
Ezú, María i Jozé
Joer
Lo que ha pasao, ha pasao
Madrit o Madriz
Me he acordao de ti
Mi arma
Mi hermana se quedó pasmá
¿Nadie te ha dicho na?
No ni ná
Nosotros vamo a Graná
Soy pastó d’ovejas
Zevilla
Una tajá de melón
Usté dirá
Vamo pa dentro
Vamo pa casa
Vaya usté con Dió
I altres com:
Eres un pesao
Estamo mu bien
Ná de ná
He pagao la hipoteca
Me he comprao un coche
Me tengo que ir yendo
Tengo treinta y tre año
Lo derecho de la mujere
¿Alguna pregunta má?
Se lo pido por favó
Ya viene pa cá
Niño vete pa llá
Te doy media guantá
¿Empezamo la reunión?
Me pezan lo año
La mujere valen muxo
E lo que hay
Somo mucho má que ellos
Estamo to el día esperando
El día diecisei de noviembre
Lo derecho humano
Eso es pa tí
Aquestes i moltes altres, són les frases que diu la gent, sobretot els andalusos, els extremenys i els murcians. Per això si els senyors Rovira, Mompó i Caballero, com he dit abans, tenen la dèria de voler un valencià “más cercano a la calle” ¿demanaran a la Real Academia de la Lengua que aquestes paraules siguen incorporades al Diccionario de la Lengua Española, i que, per exemple, el rei les utilitze, perquè el castellà siga “más cercano a la calle”? Seria fantàstic que la pàgina web de la Casa Reial penjara el discurs de la Nit de Nadal del rei, així: “Epañole toos, felí Navidá”
¿Els senyors Rovira, Mompó i Caballero demanaran a la presidenta de la Comunidad de Madrid i al president d’Andalusia que escriguen els seus discursos en un castellà “más cercano a la calle”? ¿I els acadèmics de la Real Academia de la Lengua recolliran aquestes expressions al Diccionario de la Lengua Española, o bé, com passaria, es riuran de l’analfabetisme dels senyors Rovira, Mompó i Caballero?
Amb la seua ocurrència, del tot ridícula, el conseller Rovira, el president Mompó i el regidor Caballero han mostrat dues coses. Per una part, l’odi que tenen a la nostra llengua en el seu intent de vulgaritzar-la i castellanitzar-la i per l’altra, la seua ineptitud més absoluta per a ser conseller, ni més ni menys que d’Educació, president de la Diputació i regidor de l’ajuntament del Cap i Casal del País Valencià.
Per cert: he trobat curiós el segon cognom del president de la Generalitat, Carlos Mazón Guixot, una paraula que el Diccionari Normatiu Valencià, en una primera accepció, ens remet a “Algepsot”, que és un tros d’algeps arrancat d’una obra o que s’ha endurit abans d’aplicar-lo. El seu segon cognom, “Guixot”, també té una segona accepció: “Garramanxo” o traç imperfecte de lletres escrites sense habilitat. Això és el que fa el Conseller d’Educació, el regidor Juan Carlos Caballero i el president Mompó amb les seues ocurrències (“sense habilitat”), per buscar un valencià “más cercano a la calle”.
També, sense cap mena d’habilitat ni de sentit comú, el Conseller d’Educació ha dit una bestiesa més, i és que el valencià s’ha de promoure, però “no imponerlo”. ¿I als nostres alumnes, als instituts i a les escoles, no se’ls imposa el castellà, les ciències naturals, l’anglès, les matemàtiques o la literatura? ¿O és que aquestes assignatures són optatives i són els alumnes que decideixen lliurement si les estudien (en cas que vulguen fer-ho) i si no, no les estudien? Per això fa un any llarg, sabíem que “el valenciano puntuarà la mitad en las bolsas de Trabajo de Sanidad” (Levante, 26 de gener de 2024). I el castellà? Si un bon professional de la medicina de Londres, París o Roma no sabera gens ni miqueta de castellà, ¿la Conselleria de Sanitat li donaria una plaça de metge a Requena, Vinaròs, Oriola o Sogorb? Com n’és d’ignorant i de demagog el Conseller d’Educació!
Davant aquesta situació de menyspreu a la nostra llengua per part del govern del País Valencià, una vegada més, desgraciadament, hem de lamentar el silenci còmplice dels bisbes valencians, incapaços de defensar el valencià davant la barbàrie del govern del PP i Vox (partits que cada dia s’assemblen més entre ells), que promou el secessionisme lingüístic i intenta trencar la unitat de la nostra llengua. Els bisbes valencians recorden les paraules de Jesús: “Vosaltres sou la llum del món”? I també: “La veritat vos farà lliures”?
Afortunadament l’Església catalana (amb bisbes com Josep Pont i Gol, Ramon Masnou, Narcís Jubany, Ramon Torrella, Joan Martí Alanis, Joan Carrera, Jaume Camprodon i actualment amb els bisbes Joan Enric Vives i Joan Planellas), sempre ha defensat la nostra llengua i la nostra cultura, ja des del franquisme. Per això és lamentable que al llarg de la història, els bisbes valencians (a excepció dels bisbes de Sogorb-Castelló, Josep Pont i Josep M. Cases), hagen estat incapaços de defensar la veritat, és a dir una qüestió científica (reconeguda per totes les Universitats del món), com és la unitat de la llengua que parlem de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l’Alguer. Si en la seua irracionalitat, el govern valencià defensara que no existeix la llei de la gravetat o que Déu no existeix, ¿els nostres bisbes també callarien?
Quan els bisbes de Nicaragua, amb valentia, van alçar la seua veu per protestar per les actituds despòtiques del govern de Daniel Ortega i de la seua dona, Rosario Murillo, ací, els bisbes valencians callen o riuen les gracietes d’un govern analfabet que va contra la ciència i que està perpetrant un genocidi lingüístic al nostre país. I mentrestant, els bisbes valencians mirant cap a una altra banda. Clar, la seua actitud és més que coherent, perquè cal que recordem que els bisbes valencians (e excepció de l’arquebisbe de València), també són responsables de la vulneració dels drets lingüístics que patim els cristians valencians al si de l’Església.
No conec la situació de les parròquies valencianes que celebren misses en la nostra llengua, però si que sé quin és el percentatge de misses en valencià a la parròquia de l’Alcúdia, el meu poble: de nou misses cada setmana, (sense comptar els funerals), només una, els diumenges a les 9 del matí (en el pitjor horari de totes elles), és en valencià. Els qui es vanaglorien de defensar el bilingüisme, ja m’explicaran com s’entén que a l’Alcúdia (i sense comptar les misses de funeral), només hi haja un 11% de misses en valencià. Això és el bilingüisme?
En la tònica de destruir el valencià, també és d’opereta un nou atac a la nostra llengua, i és que el govern del PP-Vox destinà els diners que s’atorgaven a l’Associació d’Editors del País Valencià, per promocionar el català (8.000 euros) a l’Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats. ¿No tenien una altra partida pressupostària per a l’Escolania que la que estava reservada a l’AEPV?
Per altra part, que el PP i Vox a les Corts Valencianes ignoraren l’Any Estellés, és una mostra de l’analfabetisme d’aquests partits i de l’odi que tenen al poeta valencià més gran des d’Ausiàs March.
I encara, l’última ocurrència, irracional, absurda i acientífica del govern valencià, va ser la “llei de plurilingüisme” que aprovaren conjuntament el PP i Vox, i que consisteix en consultar “a les famílies la “llengua base” de la seua educació” (Levante, 21 de març de 2024). Encara que el tret els va eixir per la culata! Com els ha eixit el tret per la culata al PP i a VOX a les Balears, on el 80% de les famílies han triat el català a l’escola.
La meua pregunta és ¿per què el PP i Vox no presenten una llei perquè les famílies dels alumnes puguen decidir si els seus fills fan matemàtiques o no en fan?
El PP i Vox tenen un odi malaltís al valencià. I és que aquests dos partits no tenen cap altre objectiu que destruir la nostra llengua!
El que em dol és el silenci dels bisbes valencians davant les barrabassades del PP i de Vox. Segur que si aquests dos partits presentaren una llei per suprimir la religió a l’escola, els bisbes posarien el crit al cel. Però si es tracta de fer desaparèixer el valencià, desgraciadament, els bisbes no obrin la boca!
També el PP i Vox van aprovar la llei per a la reforma d’À Punt, i tenint en compte que la proposta electoral de Vox era acabar amb À Punt, com també acabar amb el valencià, vorem aviat el retrocés de la nostra llengua a la televisió valenciana.
Amb totes aquestes propostes indecents i immorals d’aquests dos partits (que són el pitjor atac contra el valencià des de Franco), no puc si no recordar les paraules del bon rei, Jaume I: Vergonya, cavallers, vergonya!
I és que és una vergonya que el govern valencià, que hauria de promoure i defensar la nostra llengua, fa tot el contrari, intentant destruir-la i fer-la desaparèixer, començant pel president Mazón i la majoria dels seus consellers, que no parlen mai valencià.
A veure si el president Mompó, que no vol “el valencià dels sabuts”, sinó que s’utilitze “el valencià dels nostres pobles” (el d’Alcoi, el de Morella, el d’Alfarrasí, el d’Altea o el de Cocentaina?), convenç els alcaldes de Sevilla i de Madrid, i a l’alcaldessa de València, perquè canvien els noms d’aquestes ciutats, i les anomenen amb la llengua que “parlen els pobles” i, així, es diguen a partir d’ara: Zevilla, Madriz i Baléncia.
