A finals del segle passat, sota el mandant del president Eduardo Zaplana, va ser constituïda l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que des d’aleshores s’ha erigit com la institució encarregada de normativitzar la llengua dels valencians. La creació d’aquesta entitat va anar acompanyada del seu reconeixement implícit de la catalanitat del valencià, en tant que definia l’idioma com a «part d’un sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d’autonomia dels territoris hispànics de l’antiga Corona d’Aragó reconeixien com a llengua pròpia».
Ara, Zaplana, immers en la causa judicial del cas Erial, ha reaparegut en una entrevista al diari La Vanguardia per a dir la seua sobre les últimes notícies que han aparegut relacionades amb la denominació de la llengua dels valencians, que a petició del PSPV serà referida al Congrés dels Diputats com a «català-valencià». Segons l’expresident valencià, que va governar entre 1995 i 2002, l’AVL, entitat que ell mateix reivindica, «va pacificar un conflicte que estava molt present en la societat», i va servir també per a «traure el debat sobre el valencià de l’àmbit polític a l’acadèmic».
En aquesta mateixa entrevista, l’expresident valencià assegura que la iniciativa va ser «només» seua, i diu que el president català en aquell moment, Jordi Pujol, «va aplaudir la creació de l’AVL». Carrega, això sí, contra el PSOE, que «no hi va col·laborar». Per últim, Zaplana adverteix que «no és bo tornar a discutir sobre una cosa que s’ha de deixar als qui tenen capacitat per a abordar-ho, que són els acadèmics».
