El portaveu de Vox a l’Ajuntament de València, Juan Manuel Badenas, ha amenaçat amb presentar una «qüestió d’inconstitucionalitat» contra l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en el cas que l’entitat emeta un informe contrari a l’acord per a iniciar el canvi de denominació de València a «Valencia/Valéncia» que van aprovar PP i Vox en el ple d’aquest dimarts.
Així s’ha pronunciat Badenas en una roda de premsa que ha ofert aquest dimecres, en la qual ha considerat que la llei de creació de l’AVL «vulnera clarament l’Estatut d’Autonomia» perquè aquest «diu que la llengua cooficial en la Comunitat Valenciana és el valencià, però el valencià valencià, no el català».
Segons ha desenvolupat, el preàmbul i l’article 3 i 4 de la llei de creació de l’AVL –que és la que ha d’emetre el preceptiu informe vinculant previ al canvi del topònim–, la 7/1998 de 16 de setembre, diu que els acadèmics hauran de «sotmetre’s a les Normes de Castelló», en el que considera un «cas molt estrany en el qual se’ls diu als acadèmics què han d’aplicar, no se’ls dona llibertat».
En el preàmbul de la llei s’esmenta que «es van signar les normes ortogràfiques anomenades de Castelló, seguides durant quaranta anys sense problemes pels literats valencians», encara que des dels setanta «aquesta normativa ha sigut contestada per sectors culturals i polítics, si bé la major part de la producció escrita en valencià ha continuat redactant-se d’acord amb aquelles primeres normes més o menys desenvolupades».
I també afirma l’AVL que «el valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d’autonomia dels territoris hispànics de l’antiga Corona d’Aragó, reconeixen com a llengua pròpia». «Les denominades Normes de Castelló són un fet històric que van constituir i constitueixen un consens necessari», s’indica a la normativa.
Alhora, l’article 3 assenyala que «l’’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució que té per funció determinar i elaborar, si escau, la normativa lingüística de l’idioma valencià. Així com vetllar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica, literària, i la realitat lingüística genuïna valenciana, així com, la normativització consolidada, a partir de les anomenades Normes de Castelló».
Per a argumentar la seua posició, Badenas ha assegurat que el filòleg i historiador Manuel Sanchis Guarner, un dels signants de les Normes, va dir que «estan fundades en el català» pel que, al seu parer, «l’AVL està imposant als acadèmics la normativitat de la llengua catalana, que no és cooficial en la Comunitat Valenciana». «No és que els acadèmics per la seua voluntat vulguen ser catalanistes», ha agregat.
En aquest sentit, ha criticat que el PP, partit que governava quan es va aprovar la llei, amb els seus vots i els del PSPV i Esquerra Unida, es va ficar en un «atzucac» del qual «ara ha d’eixir» i que en el seu moment, «qualsevol partit decent haguera presentat un recursos d’anticonstitucionalitat». En aquell moment formaven Les Corts comptaven amb la presència de PP, PSPV, EUPV i Unió Valenciana.
Preguntat per com pot ser que l’AVL siga «antiestatutària» si el propi Estatut la consagra com l’entitat que té la potestat normativa sobre el valencià, Badenas ha assenyalat que, «segons diuen els constitucionalistes, la norma anterior al rang constitucional s’ha de reinterpretar per a no ser inconstitucionals d’acord amb la Constitució», per la qual cosa l’AVL «només pot ser constitucional si es reinterpreta amb l’Estatut».
