L’Ajuntament de Vila-real (la Plana Baixa) ha participat activament en la 2a Trobada ImpliCat de municipis actius pel català, organitzada per Plataforma per la Llengua a la Casa del Mar de Barcelona. Durant la jornada, la vicealcaldessa, Maria Fajardo, ha valorat el treball sostingut de la ciutat en matèria lingüística: “Vila-real és una ciutat que ha fet de la normalització lingüística una aposta clara, decidida i valenta.”
En la seua intervenció, Fajardo ha recordat que el compromís de Vila-real amb el valencià ve de lluny, des de la fundació de la regidoria de Normalització Lingüística el 26 d’abril de 1994, i que “s’ha mantingut amb tots els governs”. Per a la vicebatlessa, la bona feina de la regidoria ha estat possible “gràcies als funcionaris assignats, que en són tres (a València n’hi ha un, i a la Diputació de Castelló no n’hi ha cap)”.
Un dels èxits més simbòlics, segons ha destacat, és la normalització de Vila-real com a nom oficial de la ciutat, amb guionet i en valencià. “Amb campanyes escolars, comercials i a peu de carrer, hem aconseguit que ningú dubte que ‘el nom és Vila-real’. I ho hem fet amb naturalitat i amb orgull”, ha afirmat. Tot i això, la regidora ha reconegut les dificultats en aquest procés, especialment per la força de la marca internacional del club de futbol local, el Villarreal CF, que continua utilitzant el nom castellanitzat. “Hem demostrat que es pot estimar el club i, alhora, valorar la llengua i el nom correcte de la ciutat”, ha subratllat.
Pel que fa al context actual, Fajardo ha admés que “vivim temps difícils per al valencià”, tot denunciant la regressió lingüística promoguda des de determinades institucions. No obstant això, ha defensat que “des de Vila-real hem decidit persistir, resistir i continuar promovent iniciatives pròpies en defensa del valencià, perquè sabem que la millor resposta és l’acció.”
Com a exemple, ha destacat el suport de la ciutat a l’ensenyament en valencià: “La nostra ciutat s’ha posicionat com a capdavantera en el suport a l’ensenyament en valencià. I això no és casualitat: és fruit d’una feina sostinguda, de la col·laboració amb la comunitat educativa i d’un missatge coherent que arriba a tot el veïnat.”
Fajardo ha remarcat que “el valencià no es defensa només amb discursos, es defensa amb polítiques públiques, gestió, recursos i presència“. “I des de Vila-real continuarem fent-ho, perquè creiem en la llengua com a vehicle de cohesió, de cultura i de futur“, ha conclòs.
Trobada ImpliCat
Més d’un centenar de representants de la política municipal d’arreu dels territoris catalanoparlants han assistit a ImpliCat. La jornada ha servit per a reivindicar el paper de les institucions locals i supralocals a l’hora de fer polítiques en defensa del català, i s’ha focalitzat en els plans locals de llengua i en les clàusules lingüístiques en la contractació pública com a eina al servei del català.
Mireia Plana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, ha destacat que quasi el 40 % de les queixes rebudes al servei de defensa de drets lingüístics de l’entita fan referència al sector públic, i que moltes estan relacionades amb l’activitat directa dels ajuntaments, o amb serveis externalitzats com ara els centres esportius municipals. Plana s’ha posat a disposició de tots els ens locals per a assessorar-los en matèria de llengua, i els ha instat a promoure el català des de totes les àrees, aprofitant l’equador del mandat.
La trobada, que s’emmarca en una línia d’acció de la Plataforma per la Llengua per oferir serveis als ajuntaments, ha comptat amb la benvinguda del conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, F. Xavier Vila, que ha reivindicat que «cal aprofitar tot el potencial de la política municipal per promoure el català». Vila ha recordat que «els municipis van ser pioners en les polítiques de normalització del català amb la recuperació de l’autogovern» i ha fet una crida a tots els consistoris a perseverar en les polítiques d’integració lingüística dels nouvinguts i a tornar a tenir en compte el català «més enllà de l’ensenyament». En aquest sentit, el conseller ha reivindicat implicar-hi el conjunt de les àrees municipals perquè «totes les polítiques tenen un impacte lingüístic». Per a Vila, jornades com aquesta «constaten la presa de consciència del món local del seu rol clau en la promoció del català».
