Vila-real (la Plana Baixa) commemora aquest divendres, 27 de febrer, el vinté aniversari de l’acord plenari que va iniciar el procediment per establir la denominació única i oficial del municipi. L’Ajuntament destaca que aquell acord va marcar “un punt d’inflexió en la defensa de la nostra identitat històrica, lingüística i institucional”.
El regidor de Normalització Lingüística, Santi Cortells, ha subratllat la transcendència del moment: “El 27 de febrer del 2006, el ple, llavors presidit per Manuel Vilanova, va fer un acte de responsabilitat històrica. No era un simple canvi administratiu; era afirmar amb serenitat i rigor quin és el nom propi de la nostra ciutat i a Vila-real sempre ha hagut consens en defensar la nostra llengua independentment del color polític i és un aspecte del qual ens hem de sentir molt orgullosos”.
Cortells, que també ostenta la regidoria d’Arxiu, ha explicat que una recerca duta a terme pel personal de l’Arxiu Municipal documenta l’ús històric del topònim. En concret, es conserva el document “Nomenament de sequiers del 1307” (Col·lecció Pergamins sign. 1), en què apareixen 17 referències al nom de la ciutat, totes amb la forma Vilareal.
En aquest sentit, el regidor ha remarcat: “Vila-real no va inventar res el 2006. Va recuperar la coherència amb la seua tradició històrica i amb la seua documentació medieval. El nostre nom ja apareix així en els documents fundacionals”.
Caràcter oficial el 2007
No obstant això, el consistori explica que “si bé l’inici formal del procediment es va produir en aquesta data del 2006, la denominació Vila-real no va adquirir caràcter oficial i exclusiu fins a la publicació del decret d’aprovació en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), que es va produir el 30 de gener del 2007“. El decret està datat l’1 de desembre del 2006, però la seua eficàcia jurídica general es consolida amb la publicació oficial al BOE de la data esmentada.
Així, assenyala, “serà el pròxim 30 de gener del 2027 quan es compliran estrictament 20 anys des que Vila-real és, a tots els efectes legals, l’única denominació oficial de la ciutat”. “Aquest procés va ser fruit d’una voluntat institucional clara i unitària: reforçar la coherència amb la nostra tradició històrica —que es remunta a la Carta Pobla del 1274— i amb la normativa lingüística vigent, així com consolidar l’ús social i administratiu del topònim en la seua forma pròpia en valencià”, subratlla.
“El nom és memòria, història i futur”
Cortells remarca que “la decisió adoptada el 2006 i culminada el 2007 no va ser només un canvi formal, sinó una afirmació de la personalitat col·lectiva de Vila-real, del respecte a la nostra llengua i de la normalització del nostre nom en tots els àmbits administratius, jurídics i institucionals. “Hui ningú qüestiona la normalitat institucional de Vila-real i la decisió ha sigut molt positiva”, afirma.
Vint anys després de l’inici d’aquell camí, l’Ajuntament vol recordar la importància d’aquell acord plenari com a expressió de consens i de compromís amb la identitat i la projecció exterior de la ciutat. “El nom no és només una paraula: és memòria, és història i és futur. És la primera carta de presentació d’una ciutat. I Vila-real, amb el seu nom propi i oficial, projecta coherència, arrelament i autoestima col·lectiva”, defensa el regidor de Normalització.
