La mobilització convocada aquest dijous davant de l’Ajuntament de Vinaròs (el Maestrat) per Plataforma per la Llengua contra la proposta de reforma del Reglament de Normalització Lingüística de Vinaròs, que pretén introduir el castellà en la retolació dels carrers i ampliar-ne l’ús en documents oficials i publicacions institucionals, ha obligat l’equip de govern —format per Partit de Vinaròs Independent (PVI), PP i Vox— a ajornar-ne l’aprovació, prevista en el ple ordinari de hui.
Plataforma per la Llengua ha destacat a les xarxes socials: “Més de 500 persones omplin la plaça i fan que s’ature la votació del ple! L’Ajuntament tornarà a convocar-lo el pròxim dimecres 1 d’abril a les 17 h. Eixe dia tornarem a eixir al carrer i demostrarem de nou que #lallenguanoestoca. Amb l’excusa que ‘no han aparegut dos regidors’, s’amaguen del seu propi poble. Vinaròs diu NO al canvi que pretén reduir el valencià als carrers i a les comunicacions oficials”.
🔴 L'AJUNTAMENT DE VINARÒS AJORNA LA VOTACIÓ DAVANT DE LA PRESSIÓ CIUTADANA
— Plataforma per la Llengua – País Valencià (@llenguacat_PV) March 26, 2026
📢 Més de 500 persones omplin la plaça i fan que s'ature la votació del ple! pic.twitter.com/WIcfPgAXwj
El projecte té l’objectiu de “generalitzar” el castellà en detriment del valencià. En concret, la reforma contempla la incorporació del castellà en les plaques dels carrers, un ús més ampli en la redacció de documents oficials i una reestructuració de les publicacions institucionals, incloent-hi les xarxes socials, que deixarien de prioritzar el valencià.
Davant aquesta situació, l’oposició, integrada pel PSPV i Compromís, ha expressat el seu rebuig frontal a una mesura que consideren un retrocés en la normalització lingüística del valencià.
Per part del PSPV, les crítiques han sigut especialment contundents. En un comunicat, els socialistes asseguren que no es tracta d’un “simple ajustament administratiu”, sinó d’un “canvi de rumb” que afecta directament la identitat col·lectiva. En aquest sentit, adverteixen que la reforma posa en qüestió “el més essencial que tenim com a poble: la nostra llengua, la nostra identitat”.
A més, qüestiona la motivació política de la iniciativa i afirmen que “aquesta iniciativa no respon a una demanda ciutadana, sinó a una visió política que veu la nostra llengua no com una riquesa, sinó com un problema”. En la mateixa línia, acusa el govern municipal de “crear un conflicte per tenir contents als socis més reaccionaris de la ultradreta” i de “renunciar a protegir el que és nostre, renunciar a cuidar allò que ens fa diferents”.
