El coordinador de La Veu dels Llibres, la revista literària de Diari La Veu, l’escriptor Víctor Labrado, ha subratllat aquest dilluns que “no narrem el país igual des d’una llengua que des de l’altra, perquè la llengua ja és una tria i implica un punt de vista”. Així ho ha afirmat en el debat “Narrar el país: periodisme i comunicació als Països Catalans”, organitzat pel Congrés de Cultura Catalana, que ha tingut lloc en la 57a edició de la Universitat Catalana d’Estiu.
En el col·loqui, que s’ha desenvolupat al Liceu Charles Renouvier de Prada (el Conflent), també hi han intervingut Tomeu Martí, periodista i director del diari De Balears (Mallorca), i Laura Tapiolas, periodista d’El Temps i comunicadora (Catalunya). La conversa ha estat moderada per Blanca Garcia-Oliver, membre del Congrés de Cultura Catalana, del consell editorial de la Revista Caldesa i de Joves pel Valencià.
Labrado ha remarcat que la situació de la llengua i dels mitjans en comunicació en català al País Valencià és “difícil”: “Podríem fer una introducció a la desolació”, ha asseverat. “No podem oblidar que l’espai comunicatiu que tenim és el que va dissenyar el PSOE els anys 80”, que encara veiem viu amb subvencions i complicitats, ha assenyalat.
En aquest sentit, ha lamentat que “avui dia estem limitats a una emissora de televisió i una de ràdio” i “encara no podem veure TV3 i IB3”. “Ens han dissenyat una mena de respiració assistida, una asfíxia controlada”, ha recalcat.
Per això, el punt de partida, ha indicat Labrado, comporta un handicap: “Que imaginem el país tal com ens l’explica la gent que no sol ser d’absoluta confiança”.
“Som un país ocupat”
En aquesta línia, Tomeu Martí ha subratllat que “narrar el país vol dir explicar què som: i som un país ocupat militarment, policialment i mediàticament. Per exemple, a la nostra capçalera parlem de l’exèrcit espanyol com a exèrcit d’ocupació i assenyalem els representants polítics que s’agenollen davant el rei Borbó”.
“Quan dius les coses tal com les veus, t’adones que hi ha molta gent a qui li agrada que parlem de Països Catalans i que parlem de manera bel·ligerant de les moltes formes de colonialisme que patim”. Com a exemple, Martí s’ha referit als darrers casos de discriminació lingüística. “Fa uns anys, ningú parlava d’aquests atacs a la llengua. Però ara, sabem que estem explicant coses que interessen als nostres, i des del nostre punt de vista”.
La llengua, element clau
Per part seua, Laura Tapiolas, ha assegurat: “La llengua és l’element vertebrador del país. Escollir-ne una o una altra ja és un element clau per explicar-lo”.
A més, la periodista d’El Temps ha obert un altre aspecte clau: “Em preocupa que, quan narrem el país, haguem entès com funciona internet i les xarxes socials. Per fer-ho, hem de saber com funciona l’algoritme, ja que l’extrema dreta i els seus mitjans ho saben perfectament”.
