Sara, lectora habitual de Diari La Veu, comparteix aquesta experiència positiva sobre l’ús del valencià:
«Una vesprada estava fent-me un entrepà amb un refresc en un establiment alimentari cèntric i d’àmbit social mitjà-alt de la ciutat de València quan em vaig adonar que una xicota d’edat mitjana demanava en valencià un entrepà embolicat a una dependenta, que la va servir sense problemes.
Però més que l’ús de la nostra llengua, allò que va fer brollar la meua curiositat va ser l’aplom, la desimboltura i l’assertivitat amb què l’emprava en aquell context. La vaig esperar a l’eixida i, educadament, m’hi vaig adreçar: “Disculpa. M’ha sorprés el teu ús del valencià. Et puc fer unes preguntes?” “Clar que sí!”, em va respondre. “Sempre parles en valencià?”, vaig continuar. “Sí, amb metges i tot”, em va contestar. “I has tingut problemes?”, “No. Les discussions que he tingut han sigut pels temes”. “I d’on eres?”, “d’Alcoi”. Xarràrem una miqueta i després ens acomiadàrem amb un somriure còmplice.»
L’assertivitat en un context hostil
No cal dir que gràcies a aquell encontre, Sara es va deixar de trobar sola en aquell context i en aquell moment i va sentir València com a seua. Dos coses que van fer que es proposara parlar més en valencià en una ciutat que, en principi, és hostil per als valencianoparlants. València, no ens enganyem, ja fa més de mitja hora que no és ni el Cap i casal del Regne ni, molt menys, del País.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
